Història de la Renaixença i el catalanisme (1833-1901)
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,21 KB
La Renaixença: el despertar cultural de Catalunya
La Renaixença va ser un moviment cultural i literari del segle XIX que volia recuperar la llengua catalana i la identitat nacional després de segles de domini del castellà. Va sorgir des de la societat civil, amb ateneus, revistes i associacions culturals que reivindicaven la llengua i les tradicions. El punt d’inici se situa el 1833 amb l'“Oda a la Pàtria” de Bonaventura Carles Aribau, i autors com Verdaguer, Guimerà o Oller van donar prestigi al català. Els Jocs Florals van contribuir a crear una llengua literària culta, mentre que figures populars com Serafí Pitarra o Josep Anselm Clavé van acostar la cultura al poble.
Centralisme, bullangues i el projecte federalista
Després de la mort de Ferran VII, l’estat liberal espanyol va impulsar una centralització que va provocar oposició a Catalunya. Es van produir bullangues i moviments federalistes que defensaven una Espanya més descentralitzada. El carlisme, fort a les zones rurals, també reclamava respectar les antigues lleis catalanes. El federalisme, amb Pi i Margall i el Pacte de Tortosa (1869), proposava una federació d’estats autònoms, però el projecte va fracassar amb la fi de la Primera República (1873).
Valentí Almirall i el naixement del catalanisme polític
El catalanisme polític va néixer amb Valentí Almirall, que amb el llibre Lo catalanisme (1886) i el Centre Català (1882) va defensar una acció política pròpia. D’aquí sorgí la Lliga de Catalunya (1887), amb Guimerà, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Prat de la Riba. Aquest grup, més conservador, va defensar l’oficialitat del català, el dret civil propi, el proteccionisme econòmic i una política feta des de Catalunya. El Missatge a la Reina Regent (1888) va ser la seva primera gran acció.
De les Bases de Manresa a la Lliga Regionalista
El catalanisme religiós, impulsat per Torras i Bages i Jaume Collell, afirmava que “Catalunya serà cristiana o no serà”, proposant un catalanisme basat en la moral i la religió. El 1891 es va fundar la Unió Catalanista, que aprovà les Bases de Manresa (1892), reclamant sobirania, català oficial i càrrecs públics catalans. Després del Desastre del 1898, la crisi espanyola va impulsar la Lliga Regionalista (1901), amb Prat de la Riba i Cambó, que representava un catalanisme moderat i polític.
El llegat del segle XIX en la identitat catalana
Entre 1833 i 1901, Catalunya va viure un renaixement cultural i nacional que transformà la defensa de la llengua en un moviment polític organitzat, obrint el camí al catalanisme del segle XX.