Història de la Segona República: de les Eleccions a la Constitució
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,3 KB
Les eleccions municipals i la proclamació de la República
El 12 d'abril de 1931 es van celebrar unes eleccions municipals que van ser interpretades com un plebiscit sobre la continuïtat de la monarquia. Amb un índex de participació del 62% (homes majors de 25 anys i amb transparència), la finalitat del govern en convocar-les era retornar a la normalitat constitucional.
El triomf republicà i l'exili d'Alfons XIII
El resultat va ser clar: guanyen els republicans, socialistes i nacionalistes, partits integrants del Pacte de Sant Sebastià, imposant-se en 41 de les 50 capitals de província. A les zones rurals van guanyar els dinàstics per motius de tradició i caciquisme. Malgrat que el nombre total de regidors monàrquics era superior, la població volia un canvi.
El 14 d'abril, els regidors electes d'Eibar surten al balcó i proclamen la Segona República. Al llarg del dia, el moviment s'estén per les ciutats i la població surt espontàniament al carrer ondejant la bandera als ajuntaments. Alfons XIII, en un primer moment, no renuncia (tot i que els seus assessors li ho aconsellen), però finalment marxa a l'exili publicant una nota on renuncia a la potestat reial.
El Govern Provisional i les primeres mesures
El mateix dia, els partits del govern provisional prenen el càrrec i fan oficial la República sense violència en les celebracions. Es decreten mesures d'extrema urgència:
- Amnistia general per als presos polítics.
- Restauració de les llibertats polítiques i sindicals.
- Revisió dels càrrecs de l'administració.
La situació a Catalunya i la Generalitat
A Catalunya també passa el mateix el 12 d'abril. La Lliga es presenta com una opció continuista i reformadora, mentre que Esquerra Republicana es presenta com a rupturista. El resultat és el triomf d'Esquerra Republicana.
Francesc Macià surt al balcó del Palau de la Generalitat i proclama la República Catalana integrada en el si de la Federació Ibèrica. Això provoca un conflicte amb el govern provisional de Madrid, ja que, segons el Pacte de Sant Sebastià, la descentralització de l'estat havia d'entrar en la Constitució. El govern envia una comissió per negociar amb Macià i retirar el que s'havia dit a canvi de l'autonomia. El 21 d'abril, Alcalá-Zamora va a Barcelona a signar l'acord.
Les Corts Constituents i la Constitució de 1931
El 15 d'abril de 1931, el govern estableix un estatut provisional i convoca eleccions a Corts Constituents per al 28 de juny. Aquestes tindran un gran índex de participació i les guanyarà l'esquerra:
- PSOE: 115 diputats.
- Lerroux (Radicals): 94 diputats.
- Radicalsocialistes: 59 diputats.
- Esquerra Republicana: 31 diputats.
Un cop constituïdes les Corts, es forma el govern definitiu amb la ratificació de Niceto Alcalá-Zamora i els seus ministres. S'anomena una comissió per redactar el projecte de constitució al desembre.
Característiques i debats de la Constitució
La Constitució de 1931 és republicana, avançada, progressista i democràtica, inspirada en la de Weimar. Consta de 125 articles que defineixen una república de treballadors de totes les classes, iguals davant la llei, sense discriminació, amb dret a vot als 23 anys, laïcitat de l'estat i separació entre l'Església i l'Estat. Va ser aprovada per majoria, tot i que sense un consens del 100%:
- A favor: Republicans, socialistes i nacionalistes.
- En contra: La dreta (que no volia la descentralització).
Els debats parlamentaris sobre els drets socials van enfrontar l'esquerra i la dreta en tres punts clau:
- Dret a vot: La pròpia esquerra dubtava de deixar votar les dones.
- Qüestió religiosa: La dreta s'oposava a la laïcitat, defensant la importància del catolicisme.
- Dret al divorci: El matrimoni civil i el divorci comptaven amb l'oposició de la dreta.