Història de la Revolució Francesa i l'Antic Règim
Clasificado en Ciencias sociales
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,35 KB
L'organització política dels Estats Units
El nou estat va passar a ser una república federal amb separació de poders. El poder legislatiu (el Congrés) estava format per la Cambra de Representants i el Senat. El president és el cap de l'Estat i del govern i té moltes atribucions. L'actual organització dels Estats Units manté la mateixa estructura dels orígens amb alguns matisos.
La revolta dels privilegiats
A la segona meitat del segle XVIII, França era un país arruïnat amb un estat en bancarrota. Les contínues guerres amb Anglaterra i les grans despeses de la cort, que no escatimava diners en fastos i luxe, van originar que l'estat francès necessités apujar els impostos i crear-ne de nous. Per acabar-ho d'adobar, un seguit de males collites van arrossegar el camp francès a una crisi de subsistència i fam; el preu de productes com el pa es va triplicar.
La burgesia, que ja feia temps que canalitzava el malestar de la societat francesa i clamava la fi de l'Antic Règim, no estava disposada a una nova pujada d'impostos. L'única solució era cobrar-ne a l'Església i als nobles, que fins aleshores n'estaven exempts.
La llavor de la Revolució
Els privilegiats s'hi van oposar amb l'argument que una mesura així només podia prosperar si l'aprovaven les corts franceses, anomenades Estats Generals (institució d'origen medieval que, convocada pel rei, aprovava lleis i impostos). Per això van obligar el rei Lluís XVI a convocar-les, fet que no succeïa des de feia més d'un segle.
Els privilegiats estaven convençuts que la petició de fer-los pagar impostos no progressaria, ja que als Estats Generals les decisions no s'aprovaven pel vot de les persones individuals, sinó pels vots dels diferents braços. Aquest fet va desencadenar un dels processos revolucionaris més influents: la Revolució Francesa.
Els Estats Generals (1789)
El primer període de la Revolució Francesa es coneix amb el nom d'Estats Generals i coincideix amb les sessions que van tenir lloc a Versalles l'any 1789. Lluís XVI va presidir les reunions que havien de reformar la fiscalitat francesa, però que aviat van desembocar en discussions interminables perquè el Tercer Estat volia el vot individual, ja que eren majoria a la cambra. Els privilegiats i el rei s'hi van oposar.