Història de Roma i l'Arquitectura del Panteó

Història i evolució de la civilització romana

Es creu que la fundació de Roma va tenir lloc l'any 753 a.C. La seva història es divideix en tres grans períodes: l'origen de la monarquia (segles VIII-V a.C.), la República, amb la conquesta d'Itàlia i dels pobles del Mediterrani (segles V-I a.C.), i el període de l'Imperi (segles I-V d.C.).

Des d'August fins a la crisi del segle III i la decadència del segle IV, l'imperi va patir transformacions constants. L'any 410, la invasió dels gots a Roma va suposar la finalització d'aquesta civilització.

Influències i context cultural

Els elements artístics estaven regits per l'emperador. Alexandre el Gran, fill de Filip, va conquerir les polis gregues i va aportar uniformitat a la cultura, la religió i la política. Els regnes hel·lenístics van ser potències comercials que van beneficiar Roma, la qual estava millor organitzada que Grècia.

Al segle III, tant a l'Orient com a l'Occident, es va produir una ruralització, la invasió dels pobles germànics i l'aparició de petites esglésies. L'economia es basava en els seus propis mitjans i l'art reflectia aquesta situació. Després de la decadència política i militar a Roma, al segle VI l'Església va conservar la cultura grega i romana. Finalment, a la Baixa Edat Mitjana, va sorgir la burgesia com una nova classe social revolucionària.

L'arquitectura romana i el servei públic

L'arquitectura tenia un marcat caràcter de servei públic. Destaquen elements com:

• L'amfiteatre: On es feien lluites de gladiadors, combats entre feres, enfrontaments entre humans i feres, i batalles navals. El Coliseu era el més conegut.
• Les termes: Banys públics que disposaven d'un sistema de calefacció.
• La basílica: L'edifici destinat a funcions administratives.
• Vil·la Adriana: La residència de l'emperador.

L'arquitectura també es caracteritzava per l'ús d'altars, arcs i columnes, amb murs de baixa alçada en els costats llargs de certes construccions.

El Panteó: Obra mestre de l'enginyeria

El Panteó, d'arquitecte desconegut, va ser construït entre els anys 118 i 125 d.C. durant l'època de la Roma imperial. Està edificat amb materials com formigó, marbre i fusta, combinant el sistema arquitravat i el voltiat.

Estructura exterior i interior

El pòrtic compta amb vuit columnes que sostenen un frontó triangular, i vuit columnes més que aguanten la coberta de les tres naus amb capitells corintis. El tambor és un cilindre de tres pisos sobre el qual se sosté la cúpula hemisfèrica. Hi trobem arcs de descàrrega, que actuen com a veritables contraforts per resistir el pes, sent una obra mestre de l'enginyeria romana.

A l'interior, el sostre està decorat amb cassetons de forma quadrada i disposa d'un àtic de finestres. La llum prové d'un òcul de 9 metres. Hi ha vuit nínxols situats entre pilar i pilar. La cúpula presenta una estructura d'anelles que semblen fer-se més petites a mesura que s'hi acosten. A l'exterior, darrere del pòrtic, s'amaga el cos de l'edifici; les columnes del pòrtic fan 18 metres d'alçada i l'entaulament llueix una inscripció d'Agripa.

Significat i funció de l'edifici

Encarregat per l'emperador Adrià i dedicat a tots els déus, el disseny està dividit en 28 cassetons que simbolitzen els dies del mes. Cinc esferes del sistema planetari, juntament amb el sol i la lluna, formen la cúpula. Aquesta estructura transmet la idea que Roma és el centre de l'univers. La seva funció principal és la d'un edifici religiós dedicat als déus, servint també com una manera de glorificar l'emperador Adrià.