Història de Roma: Etapes, Institucions i Expansió

Història interna i externa de Roma

Per història de Roma s’entén la història de la mateixa ciutat, com a república o ciutat estat, des del moment de la seva fundació fins a la desaparició de l’Imperi Romà d’Occident, tretze segles després.

El sistema de govern, les institucions polítiques i les lleis que les van regular és el que s’anomena història interna. Els esdeveniments generats per la relació de Roma amb altres pobles s’anomena història externa. Encara que els dos aspectes estan ben diferenciats, els esdeveniments que es produeixen en un i altre ambient s’influencien mútuament.

Etapes de la història de Roma

• Època de la Monarquia: Des de la fundació de Roma fins a l’expulsió del darrer rei.
  • Període llatí-sabí: Regnat dels quatre primers reis.
  • Període etrusc: Regnat dels últims tres reis.
• Època de la República: Des de l’expulsió del darrer rei fins que Octavi August és reconegut primer emperador.
  • Període de democratització i període d’oligarquia.
• Època de l’Imperi: Des que Octavi August és reconegut com a primer emperador fins que va ser deposat el darrer emperador romà.
  • Període del Principat o Alt Imperi.
  • Període del Dominat o Baix Imperi.

Fases de l’expansió de l’Imperi Romà

• Sotmetiment del Laci, iniciat en l’època monàrquica i culminat a començaments de la República.
• Domini sobre Itàlia.
• Conquesta dels països de la costa mediterrània.
• Expansió cap al centre d’Europa i Orient Mitjà.
• Divisió de l’Imperi i ocupació progressiva de la part occidental pels pobles bàrbars fins que es va fragmentar definitivament.

Els comicis

A més dels comicis curiats, hi havia dos tipus més de comicis, tots dos diferents encara que els participants eren els mateixos: els romans. Els dos tipus que hi havia eren els centuriats i els tributs:

Comicis centuriats

La seva fundació s’atribuïa al rei Servi Tul·li. En aquests comicis, els ciutadans votaven distribuïts segons les seves riqueses en cinc classes, cadascuna de les quals estava dividida en un nombre determinat de seccions. Cada secció tenia un vot. La funció principal dels comicis centuriats era electoral: s’elegien les magistratures majors i es reunien al Camp de Mart.

Comicis tributs

Van tenir origen en la primitiva assemblea plebea, però a partir del segle III aC ja hi participaven tots els ciutadans. Votaven distribuïts en tribus segons el lloc de residència (hi havia 4 urbanes i 31 rurals). S’elegien les magistratures menors i els tribuns de la plebs. Es reunien al Fòrum.