Història de Roma: Etapes i Magistratures Romanes

Etapes de la història de Roma

• Època de la Monarquia: Des de la fundació de Roma (753 aC) fins a l'expulsió del darrer rei (509 aC).
  • Període llatí-sabí: Regnat dels quatre primers reis (s. VIII-VII aC).
  • Període etrusc: Regnat dels tres últims reis (s. VI aC).
• Època de la República: Des de l'any 509 aC fins al 27 aC, quan Octavi August és reconegut com a primer emperador.
  • Període de democratització: Fins al s. III aC.
  • Període d'oligarquia: Segles II-I aC.
• Època de l'Imperi: De l'any 27 aC al 476 dC, quan va ser deposat el darrer emperador romà.
  • Període del Principat o Alt Imperi: s. I aC - III dC.
  • Període del Dominat o Baix Imperi: s. III - V dC.

Les magistratures romanes

Les magistratures repartien el poder executiu, civil i militar, i l'administració de la ciutat de Roma i, posteriorment, de l'imperi. Es distingeixen dues menes de magistratures:

• Magistratures extraordinàries: Es constituïen en estats d'excepció.
• Magistratures ordinàries: Operatives en temps de normalitat.

Magistratures del cursus honorum

Existeixen quatre magistratures amb poder executiu que s'encarregaven de les tasques de govern:

• Cònsols: Eren dos i d'ells depenia la prefectura de la ciutat-estat. Eren l'autoritat suprema civil i militar; dirigien l'exèrcit i manaven sobre la resta de magistrats.
• Pretors: Responsables de l'administració de la justícia. El praetor urbanus s'ocupava dels litigis entre ciutadans romans; el praetor peregrinus s'ocupava dels litigis en què intervenien forasters.
• Edils: Eren quatre (dos patricis i dos plebeus) i s'encarregaven de l'administració de la ciutat.
• Qüestors: Passaren de ser dos al principi a ser quatre en temps de Cèsar. Eren els encarregats de l'administració dels fons públics i del control de les despeses civils i militars.

Característiques comunes

Aquestes quatre magistratures compartien els següents principis:

• Anualitat: La durada dels càrrecs era d'un any i no admetien pròrroga; per això, hi havia eleccions cada any.
• Col·legialitat: Cada magistratura era exercida amb la mateixa autoritat i dret.
• Gratuïtat: Només hi aspiraven els rics.
• Progressivitat: La carrera política s'iniciava com a qüestor i, per arribar a cònsol, s'havia de passar pels càrrecs anteriors.

Altres magistratures destacades

• Censors: Dirigien la revisió del cens dels ciutadans cada 5 anys i controlaven els costums públics. Al final de la seva gestió organitzaven un solemne sacrifici de purificació, el lustrum, d'on procedeix el mot lustre.
• Tribuns de la plebs: Eren deu. Defensaven la plebs contra els abusos dels altres magistrats (quasi sempre patricis), sobre els quals tenien dret de vet. Eren considerats sagrats.