Història de Roma: de la fundació a la divisió de l'Imperi

Orígens de Roma

Llatí arcaic S II aC Llatí clàssic S IaC – IdC Llatí postclàssic S I-II dC Llatí tardà S III-VII Llatí medieval S VIII-XIV Llatí humanístic: XV Neollatí XXI Llatí culte: literari o escrit utilitzat per escriptors i mestres. Estricte amb les normes gramaticals i no va patir alteracions al llarg de la existència. Llatí col·loquial: llatí vulgar, prescindia de les normes gramaticals. Era espontani, innovador i evolucionava ràpidament. Van sorgir les llengües romàniques. Origen: 753 aC península itàlica regió del Laci. Bona posició estratègica al centre de la península. Prop del riu Tíber. Els primers van practicar l'agricultura i ramaderia. Set turons separats per zones pantanoses que habitaven en cabanes.

Monarquia

753 aC-905 aC. Formulació de primeres lleis, bon funcionament i convivència dels seus habitants.

República

509 aC-27 aC. Després de conquerir el centre de la península va conquerir la part nord i va sotmetre la regió d'Etrúria i va conquerir el centre sud. Roma va apoderar-se de la Magna Grècia quan va conquerir la rica i important ciutat de Tàrent.

Domini mediterrani

Cartago era una ciutat situada al nord d'Àfrica a l'actual Tunísia, el seu poder militar exercia a la Mediterrània. L'enfrontament entre Roma i Cartago era inevitable.

Guerres Púniques

1ra s'apoderen de Sicília sòrsega i Sardenya. 2na S'apoderen de la península Ibèrica. 3ra destrucció Cartago i conquesta part nord d'Àfrica.

Expansió durant l'Imperi

27 aC-476 dC es va iniciar amb l'emperador August que va continuar l'onada expansionista. August es va trobar amb la feina de fer més eficaç el govern d'un territori cada cop més extens. Els seus successors van anar ampliant territori fins al centre i el nord de l'actual Europa, fins als rius Tigris, Eufrates i Mesopotàmia. Amb les dificultats militars van mantenir la pau i estabilitat entre províncies. Va posar fi a les conquestes romanes a l'època de l'emperador Trajà.

Divisió de l'Imperi romà

Dioclecià 284 dC-305 dC. Roma va deixar de ser la residència imperial i aquesta es va traslladar a les noves quatre capitals. Nicomèdia, Síria, Milà i Trèveris. Constantí va traslladar la capital a Constantinoble (Istanbul) tot i que en realitat les diferències entre els territoris romans d'orient i els d'occident eren cada vegada més grans, fins l'emperador Teodosi no es va visualitzar la divisió de l'Imperi. Al morir ho va dividir entre els dos fills: Arcadi es va ocupar de Orient i Honori d'Occident.

Substrat

És la influència que van exercir en el llatí les llengües preromanes, que eren les que estaven en l'actual Catalunya abans de l'arribada dels romans. Vivien els ibers, els cèl·tiques i pobles d'origen basc.

Superestrat

És la influència que ha exercit una llengua en una altra sense substituir-la. En el cas del llatí era el germànic i l'àrab.

Adstrat

Influència entre dues o més llengües per proximitat o raons polítiques o comercials. La catalana ha estat influïda per la castellana, anglesa, francesa i italiana.

Mots patrimonials

Han arribat per transmissió oral es va alterar amb la parla i ara no s'assembla gaire a l'original.

Cultisme

Ens ha arribat per transmissió oral, la forma originària ha canviat fins a una forma que no s'hi assembla gaire a l'original.

Cultismes

Ens han arribat directament de fonts escrites i gairebé no han presentat canvis.

Semicultismes

Evolució fonètica parcial. El mot presenta una forma patrimonial i una altra de culta o semiculta s'anomenen doblets o al·lòtrops.

Neologismes

Paraules de nova creació per designar idees o conceptes s'anomenen neologismes.

Mitologia romana

Neixement de Venus: Venus va néixer de l'escuma del mar de Saturn quan va tallar els genitals del seu pare Urà i els va llençar al mar.

Venus i Mart: Venus es va casar amb Vulcà, déu del foc, lleig coix i brut. Desitjava la deessa era a Mart déu de la guerra, alt i ben plantat.

Venus i Cupido: De Venus i Mart va néixer Cupido, era un nen amb ales que llençava dos tipus de fletxa, les de amor o rebuig.

Psique i Cupido: Cupido es va enamorar de Psique. Ella era la filla petita de tres germanes, era la més guapa. La deessa indignada va demanar que castigués a la noia i que cap home s'hi acostés. Va abandonar a la noia en una muntanya abrupta perquè un monstre se l'emportés. Quan va despertar va veure un palau reial, i a la nit un marit invisible la va fer la seva esposa. Les seves germanes la van convèncer per averiguar qui era el seu marit, llavors una nit va agafar una llàntia i el va veure, però una gota d'oli va caure sobre el déu i ell va sortir volant. El va buscar fins que va arribar a Venus i li va posar feines dures. Júpiter al veure l'amor mutu va fer que la noia fos immortal.

Venus i Adonis: Júpiter va decidir que Adonis passaria un terç de l'any amb Venus, un altre amb Prosèrpina i el restant amb qui volgués. Ares estimava Venus i llavors va enviar un porc senglar per atacar a Adonis. La sang d'Adonis es va convertir en la primera flor que surt a la primavera, una anèmona.

Les tres Gràcies: Divinitats filles de Júpiter que solien acompanyar a Venus. Personificacions com la bellesa, la tendresa i l'amistat, però van tenir poca importància en la mitologia.