Història de Roma: De la Monarquia a l'Imperi

1. Orígens llegendaris de Roma

La guerra de Troia (1300 aC - 1100 aC)

Va iniciar-se per una disputa quan Eris, enmig d’un banquet, va llençar una poma d’or en què hi havia inscrites les paraules “Per a la més bella”. Però, en realitat, l’enfrontament devia ser per causa de les rutes comercials cap a l'Orient.

Enees i els seus descendents

Enees, fill d’Anquisses i de Venus, que es va salvar de la destrucció de Troia, va començar un viatge que el va dur a la regió del Laci (regió on després es va fundar la ciutat de Roma). Virgili s’inventa aquesta història i la narra a l’Eneida per poder mitificar els orígens de Roma. Al Laci, Enees es casa amb Lavínia (filla del rei Llatí); més tard, Ascani (fill d’Enees) va fundar la ciutat d’Alba Longa. Després d’uns quants reis, el dotzè va ser Proques, que va tenir dos fills: Numítor i Amuli. Més endavant, després de la mort del seu pare, primer va regnar Numítor, però el seu germà Amuli li arrabassa el tron. Amuli va obligar la filla de Numítor, Rea Sílvia, a fer-se sacerdotessa vestal, ja que les vestals han de fer vot de castedat i no poden tenir fills. El seu objectiu era que ningú pogués prendre-li el tron, però Rea Sílvia i el déu Mart es van enamorar i van tenir dos fills: Ròmul i Rem.

Ròmul i Rem

Amuli es va enfadar i va ordenar que els dos nadons fossin llençats al riu Tíber, però van sobreviure gràcies a que estaven protegits pels déus. La cistella es va encallar a la riba del riu i allí els recull una lloba, que els alleta i els refugia a la cova del Lupercal. Aleshores els acull un pastor i la seva dona; des de la seva recollida van créixer a casa seva. Quan van créixer, Ròmul i Rem van decidir matar Amuli i van restablir Numítor al tron d’Alba Longa. Ells decideixen fundar una ciutat a la riba del Tíber, on els havia trobat la lloba. Els germans es van barallar, ja que tots dos volien ser-ne rei i batejar la ciutat amb el seu nom. Per resoldre aquest conflicte, decideixen consultar els déus (per mitjà de com volaven els ocells) qui havia de governar.

Els dos estaven segurs que havien guanyat, però com no van arribar a posar-se d’acord, Ròmul va tenir la iniciativa de traçar un solc al peu del mont Palatí per així poder marcar els límits de la nova ciutat. Segons la llegenda, l’any 753 aC, Rem travessa el solc per burlar-se del seu germà; a causa d'això, Ròmul s’enfada i el mata. En començar a sentir remordiments, Ròmul enterra Rem al turó de l’Aventí.

2. La Monarquia

Organització política

• Rei: Com a cap suprem, reunia les funcions més importants de la ciutat:
  • Cap de l’exèrcit: Prenia les decisions en el terreny militar.
  • Sacerdot suprem: Era l’intermediari entre els homes i els déus per garantir la pau. Sovint es comunicava amb els déus per mitjà dels auspicis i establia el calendari.
  • Representant de la ciutat en les relacions internacionals.
  • Legislador i jutge suprem.
  • Era escollit per l’assemblea del poble a proposta del Senat.
• Senat: Estava constituït per 300 patricis vells, pares de família. La seva funció era aconsellar el rei i presentar els candidats per a la successió al tron reial. El càrrec de senador era vitalici.
• Assemblea del poble: Estava integrada pels ciutadans lliures en edat militar. La convocava el rei, al peu del Capitoli, i aprovava o rebutjava les lleis per unanimitat.

Segons la llegenda, a Roma hi va haver set reis, dividits en dues dinasties: la llatina i l’etrusca.

Dinastia Llatina

• 1r Rei: Ròmul (753-715 aC). Va ser el fundador de Roma. Per poblar el seu regne, va fusionar les tribus de dos dels pobles que vivien a la zona: els llatins i els sabins.

Dinastia Etrusca

• Últim Rei: Tarquini el Superb (534-509 aC). Va ser l'últim rei de Roma i poc estimat pel poble perquè governava de manera despòtica. El fet que va provocar el seu destronament va ser un episodi protagonitzat pel seu fill, també anomenat Tarquini, que va violar Lucrècia, la dona d’un destacat ciutadà romà. L’acte va ser condemnat pels comicis del poble, que van obligar la família dels Tarquinis a exiliar-se. A conseqüència dels fets, es va instaurar una nova forma de govern: la República, un règim on el poder no el té una sola persona i en què el Senat té més protagonisme.

Qui van ser els etruscos?

Eren una civilització que va habitar el centre de la península itàlica entre els segles VIII i III aC, fins que el seu territori va ser conquerit per l’expansió romana, aproximadament l’any 509 aC.

La República

1. El govern de la República

Amb l’expulsió del rei Tarquini el Superb, es va acabar a Roma el període monàrquic i va començar la República. Aquest nou sistema de govern va durar fins a l’any 27 aC, quan Octavi August es va proclamar emperador. El sistema de govern republicà mostrava un gran equilibri entre els diversos poders: el Senat, les assemblees del poble i les magistratures.

2. Organització política

• Dos cònsols + altres magistratures: Els dos cònsols ostentaven el màxim poder polític. La resta de magistrats (pretors, qüestors, edils, tribuns...) tenien una autoritat considerable, però estava controlada pel Senat.
• Senat: Hi dominava l’esperit conservador, que vetllava per les tradicions de la comunitat.
• Assemblea del poble: A les assemblees del poble s’expressaven les idees noves i es discutien projectes de reformes més agosarats. També rebien el nom de comicis.

3. Les lluites socials

La societat romana primitiva es componia de dos estaments socials ben diferenciats: els patricis i els plebeus. Durant els primers temps de la República, la desigualtat social entre uns i altres era enorme. D’una banda, sols els patricis podien ser cònsols i, de l’altra, la legislació sobre deutes perjudicava especialment els plebeus, perquè establia que si un deutor no podia complir els compromisos que havia contret, esdevenia esclau del seu creditor.

Davant d’aquesta situació, l’any 494 aC els plebeus van decidir fundar una nova ciutat al mont Sacre, un turó al nord de Roma, i els patricis, espantats per aquesta iniciativa, van fer una sèrie de concessions que els plebeus van acceptar:

• Abolir els deutes impagables i afranquir tots els qui eren esclaus per deutes.
• Crear uns magistrats encarregats de protegir els plebeus: els tribuns de la plebs.

4. L'expansió de Roma durant la República: Península itàlica (segles VI-III aC)

Els romans lluiten contra diversos pobles itàlics que amenacen el seu poder incipient (els sabins, els etruscos, els volscs, els auruncs i els eques). Derroten els etruscos a la batalla d’Ariccia (506 aC), si bé fins més d’un segle més tard no sotmeten la important ciutat etrusca dels Veis. Derroten la Lliga llatina a la batalla del llac Regi (496 aC).

L’any 390-389 aC, els gals vencen els romans a la batalla d’Àl·lia i ocupen Roma. Els derrota Marc Furi Camil. Al centre i al sud, els romans lluiten contra els samnites en les guerres samnites. Roma pateix importants derrotes, però finalment derrota els samnites en diverses batalles.

Tàrent, la ciutat més poderosa del sud, es veu amenaçada per les conquestes dels romans i decideix enfrontar-s’hi. Com que no té exèrcit, demana ajut a Pirros, rei de l’Epir. Pirros guanya els romans a Heraclea i a Ausculum (280-279 aC), però és vençut a Benevent l’any 275 aC i decideix abandonar Itàlia. Tàrent se sotmet a Roma i el sud d’Itàlia reconeix la supremacia romana l’any 272 aC.

5. L'expansió de Roma durant la República: Mediterrani Occidental (segles III-I aC)

Cartago és una gran potència que domina el nord d’Àfrica, Sicília i Hispània. Romans i cartaginesos lluiten en tres guerres, les guerres púniques:

• Primera Guerra Púnica (264-241 aC): Els romans arrabassen Sicília als cartaginesos.
• Segona Guerra Púnica (218-202 aC): El cartaginès Anníbal, després d’haver pres i saquejat la ciutat de Sagunt, vol combatre els romans al seu propi territori, a Itàlia. Travessa la Gàl·lia i els Alps amb elefants. Obté victòries importants, però finalment Escipió l’Africà el derrota a Zama i Cartago queda sotmesa.
• Tercera Guerra Púnica (149-146 aC): Cartago és totalment arrasada i convertida en província romana.

6. L'expansió de Roma durant la República: Mediterrani Oriental (segles II aC - I dC)

Els romans conquereixen progressivament gran part de l'imperi d'Alexandre el Gran:

1. Roma derrota Filip V de Macedònia a la batalla de Cinocèfals (197 aC).
2. A la batalla de les Termòpiles (191 aC) i a la de Magnèsia (190 aC), els romans vencen Antíoc.
3. Perseu, fill de Filip, és vençut a la batalla de Pidna (168 aC). L’any 146 aC Macedònia i Grècia esdevenen províncies romanes.

El general Pompeu derrota Mitridates, rei del Pont (75-65 aC). Egipte esdevé província romana quan la reina Cleòpatra és vençuda a la batalla d’Àccium, l’any 31 aC.

7. L’exèrcit

L’any 107 aC, el general Màrius va reformar l’exèrcit per transformar-lo en un exèrcit permanent de soldats professionals. L’exèrcit romà es va basar en la legió:

• Cada legió es dividia en 10 cohorts (1 cohort = 600 homes), i cada cohort es dividia en 6 centúries (1 centúria = 100 homes).
• Cada legió tenia un cos de cavalleria d’uns 120 homes.
• Els legionaris s’enrolaven durant 20 anys. En acabar, rebien una paga de l’Estat com a jubilació (veterans).

8. El campament

El campament s’emplaçava a prop d’un punt d’aigua. El perímetre el determinava un àugur que traçava dues grans línies perpendiculars. Les famílies dels legionaris també podien viure dins el campament.

9. El darrer segle de la República

Al segle II aC, els germans Grac van legislar en favor dels més pobres. Tiberi Semproni Grac va presentar una llei agrària per distribuir terres entre els pobres, però els nobles el van fer assassinar. Deu anys més tard, el seu germà Gai Semproni Grac va prometre distribuir blat a preu assequible, però també va morir. L’any 92 aC, Livi Drus va plantejar concedir la ciutadania romana a tots els habitants d’Itàlia, però va ser assassinat. Sul·la va aturar la insurrecció posterior i va concedir el dret de ciutadania a tots els habitants lliures d’Itàlia. Sul·la es va fer nomenar dictador i va garantir el poder absolut del partit dels senadors.

10. La fi de la República

Cal distingir tres partits:

• Els nobles: Petits grups de famílies que havien tingut un cònsol.
• Els optimats: Aristòcrates que volien limitar el paper de les assemblees populars (seguidors de Sul·la).
• Els populars: Volien donar més poder a les assemblees populars (hereus dels germans Grac).

11. Els triumvirats

Un triumvirat és una aliança política entre tres magistrats. N'hi va haver dos:

• Primer triumvirat (60-53 aC): Pompeu, Juli Cèsar i Cras.
• Segon triumvirat (43-33 aC): Octavi, Marc Antoni i Lèpid.

12. Primer triumvirat (60-53 aC)

Pompeu tenia el suport del Senat; Cèsar era el representant del partit popular i Cras pertanyia a l’ordre eqüestre. L’any 53 aC, Cras va morir. El 49 aC, Cèsar va travessar el riu Rubicó i va declarar la guerra a Pompeu. Cèsar va governar de manera absoluta fins que el van assassinar el 44 aC.

13. Segon triumvirat (43-33 aC)

L’assassinat de Juli Cèsar va provocar noves lluites. Octavi i Marc Antoni es van aliar amb Lèpid. Més tard, Octavi va derrotar Marc Antoni i es va convertir en l'amo de la situació, proclamant-se primer emperador.

El sistema polític republicà

El sistema es basa en l’equilibri de forces: el Senat, les magistratures i els comicis.

1. El Senat

Representa la classe aristocràtica. Els senadors es distingien perquè portaven una túnica amb una banda ampla de porpra i, durant les cerimònies, la toga pretexta.

2. El Cursus Honorum

És el procés gradual per ascendir càrrec per càrrec. Les magistratures són:

• Qüestor: Gestiona les finances.
• Edil: Manteniment de la ciutat.
• Pretor: Justícia.
• Cònsol: Nivell més alt.

3. Magistratures fora del Cursus Honorum

• Tribú de la plebs: Defensaven els plebeus i podien anul·lar decisions d'altres magistrats.
• Censor: Censava la població i vigilava la moral i les obres públiques.
• Promagistratures: Magistrats que prorrogaven els seus poders en una província (procònsols i propretors).

4. Comicis o assemblees

• Comicis curiats: Conferien l'imperium als cònsols.
• Comicis tributs: Elegien edils, qüestors i tribuns dels soldats.
• Assemblees de la plebs: Escollien els tribuns de la plebs i els edils.
• Comicis centuriats: Aprovaven la guerra, la pau i escollien els magistrats superiors.

L'Imperi

1. Alt Imperi

L'emperador acumula els poders legislatiu, militar i religiós. Octavi August va ser el primer emperador. Després va venir la dinastia julioclàudia (Tiberi, Calígula, Claudi, Neró), l'any dels quatre emperadors (69 dC) i la dinastia flàvia (Vespasià, Tit, Domicià).

2. Baix Imperi

Els emperadors van deixar de respectar les institucions republicanes. Dioclecià va establir la tetrarquia (repartiment del poder entre dos augustos i dos cèsars). Constantí va legalitzar el cristianisme (Edicte de Milà) i va traslladar la capital a Constantinoble. Teodosi va dividir l'Imperi en dos: Occident i Orient. L'Imperi d'Occident va caure l'any 476 dC amb Ròmul Augústul.

La ciutat

Hi havia tres tipus de ciutadania:

• Ciutadania romana: Drets plens (votar, propietats, càrrecs).
• Ciutadania llatina: Estatus intermedi.
• Ciutadania peregrina: Estrangers sense drets.

L'habitatge i els espectacles

1. L'habitatge romà

• Domus: Casa de classe mitjana-alta.
• Insulae: Habitatges de lloguer per a classes populars.
• Villa: Casa al camp (rustica o urbana).

2. Espectacles

Els més populars eren les curses de carros (al Circ Màxim) i els combats de gladiadors (a l'amfiteatre). Els espectacles eren patrocinats per un editor.