Història de la Salut Mental: Del Manicomi a l'Atenció Comunitària

Història de la salut mental

A l'Edat Mitjana, les persones amb malaltia mental vivien immerses en la pobresa. A l'Edat Moderna es va despertar l'interès per l'atenció a les persones malaltes de la ment. A l'Edat Contemporània, l'atenció es va centrar en el manicomi, s'intensificà la reclusió i no es tractaven només les accions benèvoles.

La reforma psiquiàtrica de 1985

La reforma psiquiàtrica de 1985 va néixer pel malestar social. Les mesures no milloraven la situació i es van replantejar raons terapèutiques i ètiques per valorar el manicomi com a fracàs. Hi van confluir tres circumstàncies: la demanda social, la voluntat política i la capacitat professional.

Els cinc principis de la reforma

• Integrar els serveis en una única xarxa, amb porta d'entrada a l'atenció primària (CSMA i CSMIJ).
• Canvi de model: tractament terapèutic sense internament.
• Creació d'equips amb perspectiva comunitària; els equips s'emplenen i democratitzen.
• Èmfasi en la comunitat, combinant persones i recursos.
• Criteris de salut pública: diagnòstic comunitari, accions discriminatòries positives i treball amb la població en risc.

Finalitat: major tolerància als comportaments diferents, superar les pors derivades dels estereotips i facilitar la col·laboració dels membres de l'entorn social en els processos terapèutics. Un clima social favorable és necessari per a la rehabilitació.

Història de la psiquiatria

La proposta il·lustrada va servir per estructurar un coneixement basat en la raó, l'experiència i l'empirisme. Pretenia superar les explicacions especulatives i teològiques del món i plantejava la necessitat de racionalitzar la desviació i la marginació derivades de les malalties mentals i aplicar-hi tractament. La conseqüència: la desviació de la conducta deixa de tenir una consideració delictiva i passa a ser vista com a patologia.

Trastorns mentals

Les necessitats comunes són les respostes dels professionals davant les necessitats d'atenció i tractament sanitari, l'atenció en crisi i la rehabilitació psicosocial.

Classificació

Esquizofrènia

Pèrdua de consciència amb la realitat, deliris, pensament incoherent, idees i llenguatge incoherents, al·lucinacions (percepció de sensacions sense causa externa), inserció del pensament (es creu que la gent pot saber el que es pensa), simptomatologia negativa, aïllament, apatia.

Trastorn depressiu

Afecta més les dones, i els homes estan infradiagnosticats. Símptomes: afebliment, disminució de l'ànim, pèrdua d'interès, baixa autoestima, pèrdua de confiança, moviments lents, dificultat de concentració i disminució de l'apetit. Causes: pèrdua de l'ésser estimat, de la feina, trencament de relacions i malestar.

Trastorn obsessiu-compulsiu (TOC)

Pensaments obsessius, no sonen a deliris, i compulsions: actes que es repeteixen una vegada i una altra.

Serveis de salut mental

Centre de salut mental adult (CSMA)

Dispositiu especialitzat en l'atenció psiquiàtrica adulta després de malalties mentals de qualsevol etapa.

Unitat d'aguts adult

Servei assistencial que proporciona atenció integral a situacions agudes amb risc psicopatològic greu, amb intervenció immediata en règim d'internament. Objectius: abordatge multicausal del pacient i entorn familiar, controlar símptomes, avaluar i determinar un diagnòstic, establir un tractament intensiu i coordinar serveis.

Unitat de subaguts adult

Per a persones clínicament desestabilitzades amb possibilitat de devolució crònica. Requereix atenció específica intermèdia d'estada mitjana. Funcions: ingrés i tractament clínic, rehabilitació, inserció i coordinació.

Unitat d'hospitalització de mitjà i llarg termini

Atenció multidisciplinària que requereix un procés de rehabilitació intern.

Hospital de dia adult

Atenció multidisciplinària que requereix tractament terapèutic i rehabilitació, mantenint vincles amb la comunitat i la família.

Serveis de rehabilitació comunitària

Serveis de dia especialitzats en salut mental.

Centre de salut mental infantojuvenil (CSMIJ)

Dispositiu especialitzat en salut mental infantil i juvenil.

Hospital de dia infantojuvenil

Ofereix atenció multidisciplinària als adolescents, amb tractament terapèutic i rehabilitació intensiva i manteniment de vincles.

Llars residència

Serveis d'acollida residencial temporal o per a atenció prolongada i llarga estada.

Servei de suport a l'autonomia personal a la llar

Ofereix orientació i suport a les persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental amb necessitat de suport que viuen soles.

Llar de suport

Habitatge ordinari que constitueix el domicili de les persones que viuen quan la seva situació personal i social ho fa recomanable.

Club social

Fomenta la participació i la inclusió social en el lleure.

Prelaboral

Intervenció pensada per a persones amb trastorn mental que tenen com a finalitat la integració laboral.

Servei de tutela

Per a persones jurídiques sense ànim de lucre que protegeixen persones amb mancança de capacitat.

CET

Duu a terme accions en el marc dels serveis d'ajustament personal i social de persones amb discapacitat.

Rehabilitació psicosocial

La rehabilitació psicosocial és un procés que s'orienta a ajudar les persones amb dificultats derivades d'un trastorn mental a desenvolupar-se dins la comunitat i millorar la seva funció psicosocial en condicions normals.

Objectius

• Fomentar el desenvolupament dels respectius rols socials.
• Prevenir i disminuir el risc de deterioració psicosocial.
• Afavorir l'adquisició o recuperació de destreses.
• Assessorar i donar suport a la família.

Metodologia

Recollida d'informació, anàlisi, planificació, execució i avaluació.

Inserció laboral

És un fet difícil, derivat de les conseqüències del trastorn, de la dinàmica del mercat o del prejudici social. La professió toca aspectes de l'atenció social.