Hobbes, Locke i Rousseau: Propietat, Estat i Llibertat
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,44 KB
La propietat privada segons Locke i Rousseau
Per a Locke, els humans en l’estat de natura ja respecten alguns drets bàsics com la vida, la llibertat i la propietat. La propietat privada és un dret natural, perquè es crea quan algú treballa la terra o els recursos. Per això, considera que l’Estat ha de protegir aquests drets, i es forma a través d’un pacte per garantir-los. L’Estat només administra el que els ciutadans li han confiat, i la propietat és positiva.
En canvi, Rousseau pensa que l’ésser humà és bo per naturalesa, però que la societat el corromp. Segons ell, la propietat privada és l’origen de les desigualtats i els conflictes, perquè fa que uns tinguin molt i altres res. Per això, creu que el poder ha de venir de la voluntat general del poble, i defensa una societat més igualitària.
Quin paper té l’Estat en la societat?
Thomas Hobbes
Per a Hobbes, l’Estat és imprescindible perquè els humans, per naturalesa, són egoistes i violents. Sense un govern fort hi hauria desordre i una “guerra de tots contra tots”. Per això, les persones fan un pacte i cedeixen gairebé tota la seva llibertat a un sobirà amb molt poder. L’objectiu principal de l’Estat és mantenir la seguretat i evitar el caos.
John Locke
Per a Locke, l’Estat no ha de tenir poder absolut. Els humans ja tenen uns drets naturals, com la vida, la llibertat i la propietat privada, i l’Estat existeix per protegir aquests drets. Les persones només cedeixen una part de la seva llibertat, i el govern ha d’actuar segons la voluntat dels ciutadans. Si no respecta els drets, el poble pot canviar-lo.
Jean-Jacques Rousseau
Per a Rousseau, l’Estat ha de representar la voluntat general del poble. Ell pensa que els humans són bons per naturalesa, però la societat els corromp. Per això, el govern ha de buscar el bé comú i garantir la igualtat entre tots els ciutadans. La sobirania pertany al poble, que participa en les decisions i en la creació de les lleis.
Comparació de la llibertat en els tres autors
La visió de Hobbes
Per a Hobbes, la llibertat en l’estat de natura existeix, però és molt perillosa, perquè cada persona pot fer el que vulgui i això acaba generant conflicte i violència. Per això, quan es crea l’Estat, les persones renuncien a gran part de la seva llibertat i la cedeixen al sobirà. Així, la llibertat queda molt limitada, però es guanya seguretat.
La visió de Locke
Per a Locke, la llibertat és un dret natural molt important. Les persones ja són lliures per naturalesa i només accepten limitar una part de la seva llibertat per viure en societat i protegir millor els seus drets (vida, llibertat i propietat). L’Estat no pot eliminar aquestes llibertats bàsiques.
La visió de Rousseau
Per a Rousseau, la llibertat és essencial i no ha de desaparèixer en la societat. Quan es fa el pacte social, les persones no perden la llibertat, sinó que la transformen en una llibertat col·lectiva: obeir la voluntat general del poble. Així, la llibertat real és participar en les decisions comunes.