Hollywood: Producció, Distribució, Exhibició i el Sistema d'Estrelles

Les tres fases per col·locar un producte al mercat són:

• Producció del producte
• Distribució del producte
• Exhibició del producte

Després, els productors van decidir distribuir ells mateixos les pel·lícules, evitant contractar una empresa externa, i van muntar cinemes per controlar l'exhibició. Aquests cinemes es van situar a les grans ciutats dels EUA, permetent a les productores controlar les sales d'exhibició. Aquest sistema, difícil de copiar, es va implementar a ciutats com Nova York, Chicago i Los Angeles per guanyar notorietat i atreure més públic. Controlar les sales d'exhibició a les grans ciutats significava controlar tot el procés.

A més, van dividir el mapa de Nova York en 8 zones d'influència, assignant a cada productora una àrea per estrenar els seus productes, evitant així la competència directa.

Les Vuit Productores Principals

Majors (distribució, producció, exhibició): Metro-Goldwyn-Mayer, Paramount, RKO, 20th Century Fox, Warner Bros.

Minors (producció): Columbia, Universal, United Artists.

Classes de Pel·lícules

Les pel·lícules de classe A eren les grans produccions, amb més pressupost, millors actors i una elaboració més acurada.

Compra a blocs: Per assegurar la posició de les pel·lícules de classe A, s'obligava a comprar també les de classe B.

Compra a cegues: Les productores buscaven petits inversors que pagaven abans de veure el resultat final de la pel·lícula.

El 1947, en una setmana, podien anar al cinema 90 milions de persones d'una població total de 150 milions.

Sistemes per Diferenciar el Producte

El sistema de gèneres: Un gènere és un conjunt de pel·lícules que comparteixen característiques comunes, com el western, el musical o el terror. Això assegurava un públic objectiu, ja que hi havia un grup de persones interessades en cada gènere, depenent del moment i l'hora de publicació.

El sistema d'estrelles o Star System: Es va descobrir que el públic anava a veure les pel·lícules per les estrelles que hi apareixien. Una estrella és un actor o actriu convertit en celebritat per les productores, un fenomen similar al dels fans del rock i el pop. L'objectiu era que el públic es fixés en l'actor/actriu, no en el personatge, de manera que seguirien l'estrella en altres projectes.

Elements d'una Estrella

• Físic
• Caràcter
• Estil (l'estrella havia de mantenir una imatge pública consistent)

L'estrella no només ho era a la pel·lícula, sinó les 24 hores del dia, convertint-se en un producte. Les aparicions a la premsa servien com a publicitat indirecta per a la pel·lícula. Els contractes incloïen clàusules de promoció.

Origen del Fenomen Estrella

• El públic estava interessat en la vida personal dels actors, no només en els seus papers.
• Es van crear perfils de personatges basats en estereotips, permetent a l'actor mantenir aquest paper fora de la pantalla.

Estereotips Creats

1) Dona fatal (orientalisme): Dona amb atributs físics i sexuals potenciats, amant, no mare, morena, exòtica, visió europea de països llunyans, dona de nit.

Exemples:

a) Rita Hayworth (dona fatal): Nom real: Margarita Carmen Cansino. Columbia li va canviar el nom i el color de cabell (de moreno a pèl-roja). D'origen espanyol per part de pare, freqüentava bars de prestigi on va ser descoberta per un caçatalents. Després de petites pel·lícules sense èxit, un caçatalents de Columbia la va contractar i li va canviar el nom i l'aparença. Pel·lícula destacada: Gilda (1946).

b) Theda Bara (dona fatal): Se li va inventar una biografia falsa: Theodosia Goodman de Brooklyn. El nom és un anagrama de Arab Death (mort àrab). Falsament nascuda a Aràbia, filla d'una relació il·lícita entre un soldat francès i una princesa àrab.

2) Dona mare (victorianisme): Dona amb qui et casaràs i tindràs una família, model de dona anglosaxona (rossa, blanca...), dona de dia. Exemple: Lillian Gish.