L'ésser humà com a animal simbòlic i social: Fonaments

1. L'ésser humà com a animal simbòlic segons Ernst Cassirer

Segons Ernst Cassirer, l'ésser humà es pot definir com un animal simbòlic. Aquesta capacitat simbòlica és el que ens distingeix més clarament de la resta dels animals.

• Definició: Els símbols són signes que representen una realitat (imatges, paraules, gestos) i ens permeten representar-la mentalment.
• Característiques: Són convencionals i compleixen diverses funcions: comunicació, anomenar realitats absents, expressar sentiments i opinions.
• Universos simbòlics: Llengües, art, ciència, religió, literatura, filosofia, publicitat, moda, etc.

2. Darwinisme social i evolució cultural

Idees principals

L'evolucionisme cultural sosté que les institucions i formes de vida evolucionen cap a estructures més complexes. Tot i utilitzar analogies del món biolò món dels éssers vius, no tots els evolucionistes culturals defensen els postulats del darwinisme social racista.

Conseqüències ideològiques

Alguns teòrics, com Gobineau o Houston Chamberlain, van utilitzar aquestes idees per proclamar l'existència de races superiors. Aquestes teories van influir en polítiques racistes i eugenèsiques, especialment als Estats Units durant els anys 40.

3. La necessitat de la vida social

Els éssers humans som gregaris i necessitem viure en grups per desenvolupar les nostres capacitats. Sense societat, no desenvoluparíem el llenguatge ni podríem adaptar-nos al medi, fet que impediria la nostra supervivència.

Diferències evolutives

Cal distingir entre l'explicació neodarwinista i la lamarckiana. Sovint es diu que l'evolució cultural humana és de caràcter lamarckià perquè es basa en l'herència de caràcters adquirits a través de l'aprenentatge i la cultura.

4. Fonaments biològics de la sociabilitat

La sociabilitat és la disposició natural a viure en societat. Aquest procés es consolida mitjançant la socialització, l'aprenentatge que ens permet interioritzar els elements culturals.

Factors biològics que ens inclinen a la sociabilitat:

• La indeterminació instintiva: A diferència dels animals, els humans tenim pocs instints automàtics. La nostra supervivència depèn de l'aprenentatge, la intel·ligència i la cultura, que actua com una herència social.
• Un llarg període d'immaduresa: El nadó humà és indefens durant molt de temps, fet que obliga els adults a tenir-ne cura i fomenta el vincle social.
• La inexistència de qualitats físiques remarcables: Com que no tenim una força o velocitat extraordinària, la nostra supervivència depèn de l'agrupació i el treball en equip.