L'ésser humà segons Nietzsche

La influència de Plató sobre la nostra cultura, en concret Sobre la nostra moral, és més que evident, sobretot a través del cristianisme (recordem aquella expressió de Nietzsche que deia “que el cristianisme no era Altra cosa més que platonisme per al poble”). Avui en dia està en discussió, Novament, la qüestió de l’avortament. I sembla que ens movem en certes Coordenades platòniques quan el tractem, doncs, alguns consideren que l’home, Quan naix, naix amb una espècie d’essència humana inherent, quelcom que el fa Ser home. Encara que no queda molt clar allò de quan comença a ser home, ser Humà, doncs, per a alguns, açò comença en el mateix moment de la concepció, com Si Déu posara ànima en eixe ser concebut. Però, açò de l’ànima, per a bé o per A mal, és una creença platònico-cristiana, i sobre ella pretenen articular la Seua prohibició contra l’avort. El cert és que ens caldria, des de l’assumpció D’una perspectiva filósòfico-essencialista, una definició de “ser humà”, Almenys a la manera socràtica, per a tindre clar quan quelcom comença a ser un “ser humà” i quan encara no ho és, doncs, en principi, no resulta massa clar. Encara que podríem apel·lar, en contra de les tesis essencialistes, a Filosofies existencialistes que parlen d’un ser humà que va fent-se, que no Naix amb una essència, sinó que aquest ser va constituint-se al llarg de la Seua vida (“l’existència precediria l’essència”). Tot açò ens recorda aquells Versos de Machado que deien: “Caminante son tus huellas el camino y nada más. Caminante no hay camino, se hace camino al andar...”. El cert és que, quan Tractem aquests temes, sembla que el pes de tota una tradició platònica, en Aquest cas via cristianisme, jugue encara un paper prou preponderant.