Hume vs. Descartes: Teoria del Coneixement i Raó

Hume i l'Origen del Coneixement

Els nostres coneixements i les nostres idees s’originen a partir de l’experiència; no podem anar més enllà del que em permet l’experiència. Les idees innates de Descartes per a Hume no serà vàlids. Tots els coneixements que pot obtenir la raó es redueixen a: relacions d’idees i qüestions de fet.

Aquests serien els coneixements de les ciències formals i de les experimentals:

• En els primers es segueix el procediment de la deducció a partir de les definicions establertes.
• En les qüestions de fet es segueix el procediment de la inducció i la inferència causal.

En l’obtenció d’aquests coneixements i sobre tot, per a les qüestions de fet, l’enteniment no és l’única capacitat, ni la més important, que s’utilitza. Destaca la importància d’una altra facultat que hi ha en la nostra naturalesa: les emocions i els sentiments.

Serà gràcies a aquesta facultat com es pot formar la “crença”, que és la base per a què l’enteniment pugui formular una relació de causalitat, o una inferència causal. Aquesta capacitat es manifesta i es forma a partir de la nostra tendència a guiar-nos per l’hàbit i el costum.

La veritat de les ciències (qüestions de fet) sempre serà probabilista, mai absoluta. Sempre la formulació d’una hipòtesi dependrà d’un nombre determinat d’experiències, i alhora, de la pressuposició de la regularitat de la naturalesa.

Descartes i la Confiança Absoluta en la Raó

Descartes donarà una confiança absoluta a la raó de cara a la construcció de tots els nostres coneixements: l’origen de tot l’edifici del saber es troba en les idees innates de la raó. El conjunt dels sabers queda exemplificat amb el símbol de l’arbre del saber: metafísica, física, i la resta d’arts.

La metafísica serà considerada per Descartes com la base, el fonament de tots els altres coneixements. En Hume, els tres conceptes de la metafísica cartesiana quedaran negats: són idees que no corresponen a cap impressió d’experiència. En l’obtenció dels coneixements només intervé la raó seguint el procediment adequat (el mètode).

A partir d’unes nocions simples que formen part de la mateixa raó, podem construir nous coneixements, seguint un procés deductiu. Ni les emocions ni l’experiència intervenen en el desenvolupament dels coneixements.

El coneixement del món corpori, la física i la resta de ciències que en depenen, té un valor de veritat absoluta, en la mesura que els fenòmens físics —la física— es redueixen a una estructura geomètrica i matemàtica. L’essencial de la matèria és l’extensió; per tant, tots els fenòmens físics es poden tractar seguint un procediment matemàtic.