La idea de l'emigrant enric valor resumen

Enric Valor (Castalla 1911-2000) fou narrador, gramàtic i lexicògraf valencíà, autor de recopilacions Rondallístiques. Cap als anys 1934 i 1935 es trasllada a València, on connectà amb els grups d’intel·lectuals I començà la publicació d’algunes narracions i col·laboracions en revistes (El camí, El País Valencíà, La República de les Lletres, Jornada...). Impulsà l’adopció de l’ortografia pròpia de les Normes de Castelló (1932) en el setmanari El tio Cuc d’Alacant i dirigí la redacció de Gorg. Acabada la Guerra Civil porta a Terme una important tasca folklorista i literària de recollida i reelaboració de rondalles: Narracions de la Foia De Castalla (1952), Narracions intranscendents (1982) i Narracions perennes (1988). Enric Valor segueix el corrent del Realisme europeu, alhora que mostra una gran preocupació per les Tècniques narratives, pels punts de vista del narrador i pels modes del discurs. En L’ambició d’Aleix (1960), El protagonista, marcat pel seu passat familiar, trobarà en les altures muntanyenques de la serra d’Aitana un Espai d’assossec. La idea de l’emigrant (1982) presenta la cara més dura i més primària del món rural. Amb Sense la terra promesa (1982) enceta una trilogia, el “Cicle de Cassana”, amb l’objectiu de retratar la Societat del sud valencíà de la primera meitat del Segle XX, a través de la presentació del món imaginari D’una gran saga i de la ciutat de Cassana. Temps de batuda (1983) i Enllà de l’horitzó (1991) completen Aquest cicle.