Ilerda i Augusta Emèrita: Les Grans Ciutats de la Hispània

Ilerda: La ciutat romana a la vora del Segre

Orígens i context històric

Iltirta, la capital dels ilergets

Iltirta era la capital dels ilergets i el seu nom apareix a monedes trobades al turó de la Seu Vella. Es creu que significa “ciutat del llop” (il = ciutat, tir = llop), ja que el llop era el seu símbol. Tot i això, avui es pensa que la ciutat romana d’Ilerda no es va construir exactament sobre Iltirta, perquè no s’han trobat restes ibèriques importants.

Relacions amb Roma i la Segona Guerra Púnica

Durant la Segona Guerra Púnica, els cabdills ilergets Indíbil i Mandoni, aliats d’Anníbal, van reclutar guerrers contra Roma.

El 209 aC es van aliar amb Publi Corneli Escipió, però després es van revoltar (206-207 aC). Escipió els va perdonar, però el 205 aC es van tornar a aixecar i van ser derrotats definitivament: Indíbil va morir en combat i Mandoni va ser executat.

Ilerda, ciutat romana

La ciutat es va fundar al segle I aC en un lloc estratègic a la vora del riu Sicoris (Segre), dominant la plana del Segrià i controlant el pas entre la costa i l’interior de la Península Ibèrica.

És coneguda per la batalla entre Juli Cèsar i els partidaris de Pompeu (49 aC). Després de travessar el Rubicó, Cèsar va atacar les forces pompeianes a Hispània i les va derrotar a Ilerda, aconseguint la seva primera gran victòria a Hispània.

En època d’August, Ilerda va obtenir el títol de municipium (27 aC) i es va integrar al conventus de Caesaraugusta. També es va substituir el símbol del llop per la lloba capitolina.

La població era d’uns 9.000 habitants, i el territori (ager) d’uns 27.000.

Decadència i invasions

Al segle III dC, la ciutat va patir una crisi amb l'abandonament d’edificis. A finals del mateix segle va ser destruïda per pobles germànics, i el 449 va ser saquejada per sueus i bagaudes. En època visigòtica, la ciutat va quedar reduïda dins les muralles romanes.

Estructura urbana d'Ilerda

No es coneix exactament perquè no s’ha excavat prou, però es determinen els següents punts:

• Tenia una part alta (turó) i una part baixa més activa.
• El cardo i el decumanus se situaven a la zona plana.
• Les termes públiques també estaven en aquesta zona.
• El fòrum es trobava prop del pont antic.
• La muralla incloïa el Turó de la Seu Vella i la part baixa (23-30 hectàrees).

Restes arqueològiques conservades

• Termes (finals del segle I dC): amb palestra i banys (frigidarium, tepidarium i caldarium).
• Domus: restes sota l’Auditori i la Paeria.
• Capitell de Sant Joan: relacionat amb el fòrum.
• Vil·les romanes:
  • Torre Andreu (segles I-II dC).
  • El Romeral (segles I–V dC), amb mosaics i una escultura de Medusa.

Augusta Emèrita: La capital de la Lusitània

Orígens i context històric de Mèrida

La colònia Augusta Emerita va ser fundada l’any 25 aC pel legat imperial Publi Carisi per ordre de l’emperador August. La seva funció era establir-hi els soldats emèrits (veterans) de les legions Legio V Alaudae i Legio X Gemina, recompensats amb terres després de les Guerres Càntabres.

L’any 15 aC es va convertir en capital de la província de Lusitània, gràcies a:

• La riquesa de recursos naturals (terra, aigua, marbre, granit).
• La seva situació estratègica a la vall del riu Guadiana.
• La cruïlla de vies importants com la Via de la Plata i la via entre Complutum i Olisipo.

Tot i això, era una zona poc romanitzada, habitada originalment pels vetons i lusitans.

Al segle II dC, amb emperadors hispans com Trajà i Adrià, la ciutat va créixer molt i es va monumentalitzar. Més tard, amb la reforma de Dioclecià (segles III-IV dC), Augusta Emerita es va convertir en capital de la Diòcesi de les Hispànies, fet que va impulsar noves construccions públiques i privades.

Amb l’arribada del cristianisme, es va convertir en seu arquebisbal, i després de les invasions del segle V dC, va ser capital d’una província visigoda. Des de 1993, Mèrida és Patrimoni Mundial de la UNESCO.

Estructura urbana i urbanisme

La ciutat seguia el model romà en retícula, amb els següents elements:

• Cardo (eix nord-sud) i decumanus (eix est-oest).
• Dos fòrums: un de caràcter municipal i un de provincial.

Principals obres públiques i monuments

• Teatre romà (16-15 aC), impulsat per Agripa: capacitat d’uns 6.000 espectadors, amb un gran mur escènic decorat amb marbres i estàtues.
• Amfiteatre (8 aC): capacitat per a 16.000 persones, amb fosses subterrànies.
• Circ (segle I dC): fins a 30.000 espectadors, situat fora de la muralla.
• Pòrtic del fòrum (segle I): únic element conservat del fòrum municipal.
• Temple de Diana: en realitat dedicat al culte imperial, es troba molt ben conservat.
• Arc de Trajà: arc monumental que formava part d’una porta d'accés.
• Pont sobre el Guadiana: amb gairebé 800 metres, és un dels més llargs de l’antiguitat.
• Aqüeducte de los Milagros: portava aigua des de l’embassament de Prosèrpina.

Habitatges i vida privada: Les domus

• Domus importants: destaquen la Casa del Teatre i la Casa del Mitreu.
• La Casa del Mitreu conserva el cèlebre mosaic del Cosmos, que representa l’univers al voltant de l’Eternitat.