Il·lusions perceptives

Si el que percebem variés contínuament, seria molt difícil de reconèixer els objectes i, per tant, de sobreviure.Persistència retiniana. Una imatge, després de cessar-ne la projecció, es manté un breu instant de temps en la nostra retina.Fenomen Phi: Il·lusió perceptual del nostre cervell que ens permet de percebre moviment continu on només hi ha una successió d’imatges fixes.10. Què vol dia que la percepció és un procés d’aprenentatge? Posa un exemple.Experiment de M. Stratton 1896. Stratton construí una mena de casc òptic que feia girar el camp visual 1800; no solament les coses es veien boca avall, sinó que també resultaven invertides el costat esquerre i dret. Stratton va dur el casc durant 87 hores al llarg d’un període de vuit dies, substituint-lo per una bena mentre dormia.Es pot aprendre en un període de temps relativament curt una relació totalment nova entre el món visual i el món dels moviments musculars. La relació visual-motora a què estem acostumats no és inviolable. És, senzillament, quelcom amb el qual hem après a viure.D’altra banda, la cultura exerceix un paper fonamental en el moment de percebre. Ens han ensenyat a percebre i aquest aprenentatge determinarà tota la nostra activitat perceptiva posterior.Aquell plat que per mi és deliciós, pot ser fastigós per a una persona d’una altra nacionalitat. I a la inversa. Moltes vegades percebem allò que estem disposats a percebre, el que volem percebre, el que ens interessa, el que esperem percebre, el que hem après a percebre. És a dir, en la percepció influeixen les motivacions, la cultura, l’aprenentatge, la pròpia personalitat .11. Quina diferència hi ha entre al·lucinacions i il·lusions? Podries explicar alguna d’aquestes il·lusions perceptives. Què és la percepció subliminar?L’al·lucinació és una percepció sense objecte, és a dir, mancada d’estímuls exteriors: és un producte de la ment.Hi ha molts tipus d’al·lucinacions: auditives, visuals, tàctils, gustatives, cinestètiques, etc. Fins i tohi ha al·lucinacions negatives (manca de percepció d’estímuls reals)Les il·lusions corresponen a estímuls externs i sorgeixen, d’una forma absolutament normal, per una mala interpretació d’aquells estímuls. En general, les il·lusions s’expliquen per les lleis de la percepció.Il·lusió d’Ehrenstein: el quadrat apareix desfiguratIl·lusió de Hering: les línies paral·leles apareixen corbadesIl·lusió de Müller-Lyer: els dos segments semblen desigualsIl·lusió de Jatrow: la figura inferior sembla més llargaIl·lusió de Poggendorf: La diagonal sembla tortaIl·lusió de Titchener: un dels cercles centrals sembla major que l’altreIl·lusió de Zollner: les línies no semblen paral·leles. Un subjecte pot reaccionar davant d’estímuls febles, d’intensitat o temps d’exposició fronterers als llindars mínims, tot i no esdevenir conscient d’haver-los captat.