La Il·lustració: Moviment Intel·lectual i Literari del S. XVIII
Clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,47 KB
La Il·lustració
La Il·lustració va ser un moviment intel·lectual amb gran força a França, tot i ser originàriament anglès. El seu punt de partida va ser el racionalisme de Descartes i la investigació de científics com Galileu o Newton.
La Il·lustració es basava en la defensa de la raó i la llibertat, així com en el deisme i la fe en la ciència. Va impulsar una revolució científica en molts camps, des de l’astronomia fins a la medicina.
Tendències artístiques del segle XVIII
Pel que fa a les tendències artístiques, podem agrupar el segle XVIII en tres estils:
- El Rococó: amb una tendència a la sensualitat i a la mundanitat, la literatura d’aquest període rebutja els ideals il·lustrats fent prevaldre la frivolitat i l'ornamentació barroques.
- El Neoclassicisme: està caracteritzat pel racionalisme, l’ordre i la senzillesa. Els textos d’aquest període busquen l'equilibri a raó de la seva intenció didàctica. Es conreen la faula i l’assaig.
- El Preromanticisme: hi és present el sentimentalisme i el subjectivisme. En literatura es recullen molts ideals il·lustrats, però expressats des de l’emoció.
La prosa d’idees
L’Enciclopèdia
La importància intel·lectual de França era indiscutible. Va ser allí on el llibreter Le Breton va editar L’Enciclopèdia, traduint i ampliant una obra anglesa anterior. Va ser redactada amb la col·laboració de més de cent cinquanta intel·lectuals amb el propòsit de compilar tots els coneixements de l’època en una gran obra. Consta de disset volums de temes molt variats.
D’ideologia burgesa, era crítica amb el dogmatisme i la tradició. Propugnava la igualtat entre els éssers humans i va ser censurada pel Vaticà. Alguns dels col·laboradors il·lustrats més importants van ser Montesquieu, Voltaire i Rousseau.
L’assaig
Va ser el gènere preferit dels il·lustrats per expressar les seves preocupacions. Segueixen les pautes dels Essais de Montaigne i es tracta d’escrits d’extensió variable amb propòsit didàctic. John Locke i David Hume van ser grans assagistes.
Característiques del gènere:
- Subjectivisme.
- Varietat temàtica (política, religió, art, etc.).
- Estructura expositivo-argumentativa.
- Estil clar i elegant.