L'impacte humà en el medi ambient i la conservació

Les societats humanes han aprofitat sempre el medi natural. No obstant això, l'impacte de les activitats d'aquestes sobre la natura s'ha anat incrementant al llarg de la història.

1.1 Les societats caçadores i recol·lectores

Les societats caçadores i recol·lectores del Paleolític estaven formades per grups petits de persones que vivien de la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits i arrels. Utilitzaven eines senzilles i només consumien els recursos necessaris per a sobreviure; per això, el seu impacte sobre el medi ambient era molt reduït.

1.2 Les societats agràries

Les societats agràries van aparèixer amb la revolució neolítica. Es caracteritzaven pel cultiu de plantes, la domesticació d'animals i la construcció de pobles, ciutats i obres hidràuliques. Encara que van transformar el paisatge, utilitzaven energies senzilles com la fusta, el vent i la força humana i animal, de manera que no van provocar grans impactes ambientals.

1.3 La societat industrial

La societat industrial va sorgir amb la Revolució Industrial dels segles XIX i XX. Es basa en la producció massiva de béns i en l'ús de grans quantitats d'energia. Aquest model va afavorir el creixement de la població, de les ciutats i de la indústria, però també va provocar problemes mediambientals importants, com la sobreexplotació dels recursos naturals, la reducció de la biodiversitat i la contaminació del medi ambient.

2.1 L'alteració del relleu

Causada per l'explotació de mines i pedreres i per la construcció d'infraestructures de transport. El paisatge s'enlleteix, s'hi destrueixen llocs d'importància geològica.

2.2 L'alteració del sòl

Els problemes principals són:

• Erosió i desertificació: Es deu a la desforestació i a pràctiques agrícoles i ramaderes inadequades. La desertificació és la pèrdua de la capa fèrtil del sòl, fet que en disminueix o en fa perdre l'aptitud agrària.
• La contaminació del sòl: Es deu a substàncies químiques aportades per l'agricultura i per la indústria, i als abocaments d'aigües brutes i de fem. Com a conseqüència, els productes agraris i els éssers vius de la zona es contaminen, es generen males olors, hi ha problemes sanitaris i el sòl perd valor.

3.1 L'alteració de l'aigua

Presenta problemes de sobreexplotació i de contaminació:

• Sobreexplotació: Consistix en el consum excessiu d'aigua dolça per a usos agraris, urbans o industrials. Com a resultat, disminuïxen el cabal dels rius i el nivell dels llacs i dels aqüífers.
• Contaminació: Afecta l'aigua dolça i l'aigua salada. La provoquen els productes químics emprats per l'agricultura, els abocaments industrials i urbans sense depurar i els accidents dels petroliers. Com a conseqüència, l'aigua perd qualitat per al consum i desapareixen plantes i animals aquàtics.

3.2 L'alteració de l'atmosfera

Diferents problemes:

• El calfament global: Es deu a l'efecte d'hivernacle per les emissions de CO2 i altres gasos. El resultat és l'elevació progressiva de la temperatura mitjana de la Terra, la qual cosa incrementarà les sequeres i la desertificació, augmentarà les inundacions, produirà un ascens del nivell del mar per la fusió de part del gel polar i l'extinció de molts éssers vius.

4.1 La desforestació i les seues conseqüències

La desforestació és la desaparició de la coberta vegetal causada per les cremes i les tales massives d'arbres. Es realitza per a obtenir terres agrícoles, ramaderes o residencials, per a aconseguir fusta, construir infraestructures com embassaments i carreteres, o obtenir llenya per a la cuina i la calefacció. Les principals conseqüències són l'augment del diòxid de carboni a l'atmosfera, la disminució de la humitat i de les reserves d'aigua, l'increment de l'erosió del sòl i la desaparició d'espècies a causa de la pèrdua del seu hàbitat.

6.1 La Unió Europea: La Xarxa Natura 2000

La Unió Europea va crear la Xarxa Natura 2000 per protegir la biodiversitat. Es basa en dues directives principals:

• Directiva d'aus (1979): Protegeix les aus silvestres i crea les ZEPA (Zones d'Especial Protecció per a les Aus).
• Directiva d'hàbitats (1992): Obliga a protegir espais importants per a la conservació de la biodiversitat mitjançant els LIC (Llocs d'Importància Comunitària).

6.2 Espanya: Els espais protegits

Espanya disposa d'espais naturals protegits que han de ser representatius, singulars, fràgils o amenaçats, tindre interés ecològic, científic, paisatgístic o educatiu. La legislació espanyola distingix diferents categories, com ara parcs, reserves naturals, àrees marines protegides, monuments naturals i paisatges protegits. A més, Espanya compta amb espais integrats en la Xarxa Natura 2000 i en la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera reconeguda per la UNESCO.