L'impacte de la Mancomunitat en la modernització catalana

Orígens i constitució de la Mancomunitat

El 6 d'abril de 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya. El líder de la Lliga Regionalista, Enric Prat de la Riba, en va ser elegit el primer president. El govern de la Mancomunitat estava format per vuit consellers (dos per província) i hi havia representades diverses formacions polítiques, tot i que la Lliga Regionalista hi va tenir la majoria.

Gestió i finançament de la institució

Les competències de la Mancomunitat van ser migrades, ja que l'Estat mai no va fer cap cessió de serveis ni de recursos. La Mancomunitat va ser un intent de concentració i gestió conjunta de les atribucions que, en matèries concretes, tenien les diputacions provincials catalanes. Tot i que el finançament era escàs, l'obra de la Mancomunitat de Catalunya va ser extraordinària.

Això va ser possible gràcies a l'entusiasme d'Enric Prat de la Riba (fins al 1917, any de la seva mort) i, posteriorment, de Josep Puig i Cadafalch, que el va substituir, així com dels seus col·laboradors. Hi havia persones de totes les ideologies, excepte lerrouxistes.

L'obra educativa i cultural

Entre les diverses tasques de la Mancomunitat, va destacar l'obra educativa i cultural. Per exemple, la creació de l'Institut d'Estudis Catalans (1907) va impulsar la normativa ortogràfica de la llengua catalana, i es va fundar la Biblioteca de Catalunya el 1914.

També cal destacar la creació de l'Escola d'Estiu per a mestres i la construcció de molts centres escolars. Va ser molt original la creació d'escoles destinades a la formació de tècnics de grau mitjà, com ara l'Escola Industrial i d'obrers especialitzats.

Centres de formació destacats

• Escola d'Administració Local
• Escola de Bibliotecàries
• Escola d'Infermeres
• Escola Catalana d'Art Dramàtic
• Escola Superior dels Bells Oficis
• Escoles Superiors d'Estudis Comercials

A més de potenciar la preparació de tècnics, obrers, agricultors i funcionaris catalans amb aquests centres d'estudis, la Mancomunitat va emprendre iniciatives socials i la creació de nombroses infraestructures per fer de Catalunya un país modern.

Infraestructures i modernització

Amb aquesta finalitat, els dirigents de la Mancomunitat es van proposar establir un sistema viari complet, la realització d'obres hidràuliques i l'aprofitament dels recursos naturals disponibles.

El final de la Mancomunitat

El cop d'estat de Primo de Rivera va tenir una significació antidemocràtica i anticatalanista. Com a exemples, es va prohibir l'ús públic de la llengua catalana, l'exhibició de la senyera i ballar sardanes. El govern de la Mancomunitat va ser destituït.

El 29 de gener de 1924, Alfons Sala i Argemí —un important fabricant terrassenc de tarannà antiautonomista que havia fundat el partit Unión Monárquica Nacional el 1918 i que va donar suport al dictador— va ser nomenat nou president de la Mancomunitat per desmantellar-la. Finalment, la Mancomunitat catalana va ser suprimida definitivament.