Impactes atmosfèrics i formes de relleu: resum geogràfic

Impactes atmosfèrics

Efecte global

Efecte hivernacle: agent contaminant CO2, CFC. Com actuen: absorbeixen el calor de la radiació solar (raigs infrarojos). Efecte: suposa recalentament de la Terra, augment de la temperatura a escala global. Efectes ecològics: canvi climàtic, desglaç dels casquets, augment del nivell del mar, inundacions.

Pluja àcida

Oxids de sofre, nitrogen. Reacció dels gasos atmosfèrics que es dissolen a l'aigua de la pluja formant àcids. Efecte: acidesa de l'aigua de pluja i caràcter corrosiu. Efectes ecològics: ferides als teixits vegetals, malalties respiratòries i digestives.

Afabilitment de la capa d'ozó

CFC trenquen les molècules d'O3 a l'atmosfera. Efectes: si disminueix l'ozó, que és el que ens protegeix dels raigs UV, aquests passen directes. Efectes ecològics: raigs UV molt nocius, poden causar mutacions i càncer.

Boira fotoquímica

NOx, radiació solar, COV. Quan augmenta la radiació solar, aquests reaccionen combinant-se. Efectes: dificultats respiratòries, tos i irritacions. Efectes ecològics: danys a les superfícies vegetals.

Contaminació acústica

La font principal és el trànsit, que genera el 80% del soroll ambiental. Afecta la percepció del so, malalties auditives i estrès.

Formes de relleu

PIC

Part més alta de la muntanya.

Carena

Línia divisòria entre vessants d'una serralada o muntanya.

Coll

Depressió de la serralada per on passa l'aire.

Cingle

Espatlla de roca amb forma de paret, amb una pendent muntanyosa.

Vall

Depressió en la superfície terrestre reconeguda per un corrent fluvial.

Congost

Vall estreta entre muntanyes, amb vores abruptes excavades per l'aigua del riu.

Torrent

Curs intermitent d'aigua en zones muntanyoses, sovint amb pendents més o menys verticals.

Simbols en un mapa geològic

... Contacte concordant ----- Discordància ____ Falla. Falla normal: línia amb palitets cap avall i inversa amb triangulets. Falla: estructura plana que es forma quan una massa es deforma de manera fràgil en un pla de ruptura. Falla normal: capbussament del pla de falla en direcció cap a l'enfonsament. Falla inversa: capbussament del pla de falla cap amunt. Falla transformant: moviment horitzontal. Falla sobre plecs: anticlinal: capes desplaçades cap a fora formant una fossa en bloc aixecat, és a dir, la capa antiga puja. Sinclinal: capes desplaçades cap a dins formant una fossa i baixant la capa més moderna. Xarnera: zona on els estrats canvien de direcció. Nuclei: zona interior del plec. Eix: intersecció del pla axial amb la superfície del terreny. Flanc: zones laterals dels plecs. Pla axial: superfície que uneix les xarneres de diferents estrats.

Falla

Pla de falla: superfície de ruptura, no necessàriament plana. Bloc: porció de terreny que es desplaça. Mur: superfície rocosa inferior. Sostre: superfície rocosa superior. Salt de falla: desplaçament en pendent per una falla de dues parts que abans no existien. Cabussament del pla de falla: inclinació del pla de falla.

Tectònica de plaques

Deriva continental (Alfred Wegener): els continents no són fixes, sinó que a partir d'un supercontinent Pangea es van separar i van crear els continents actuals. Fonaments: coincidència en els contorns dels continents, materials fòssils, estructures geològiques.

Dinàmica litosfèrica-astenosfera

Litosfera: rígida i discontínua, dividida en fragments que encaixen entre ells (plaques). Astenosfera: comportament fluid-plàstic, experimenta circulació de material per convecció a través del mantell.

Marges o límits de plaques

Les plaques tectòniques es troben limitades per 3 tipus de marges de placa en funció dels moviments que presenten:

1. Límits divergents o marges constructius: zones de l'escorça on es genera litosfera nova oceànica, en els límits entre plaques que es separen. 1. El magma augmenta i provoca bombament de l'escorça a la zona de rift. 2. Es formen falles i litosfera s'enfonsa i s'aixeca en blocs rocosos. 3. La separació permet l'entrada d'aigua a l'escorça oceànica. 4. Es forma la conca oceànica i els sistemes dorsals. Exemples: Islandia, Rift Valley d'Àfrica.
2. Límits convergents o marges destructius: 1. Xoc entre placa oceànica i continental: formació de serralades, fosses oceàniques, arcs volcànics. Exemples: Andes, Japó, Himalàia.
3. Límits de conservació o transformants: plaques que experimenten moviments laterals no verticals. No hi ha magnetisme però sí sismicitat. Exemple: Falla de San Andrés.