L'Imperi dels Àustria: De l'esplendor al declivi (s. XVI-XVII)

1. L’Imperi universal: Carles I (1516-1556)

• Carles I d’Espanya i V d’Alemanya (1516-1556) va ser el primer monarca de la dinastia dels Àustria. Era fill de Joana de Castella, hereva dels Reis Catòlics, i del príncep alemany Felip d’Habsburg.
• Va rebre una gran herència: per part materna, Castella, Navarra, la Corona d’Aragó i les possessions a Amèrica i Itàlia; del seu pare, els Països Baixos, Luxemburg i el Franc Comtat; del seu avi patern, les possessions dels Habsburg (Àustria) i el títol d’emperador.
• Durant el seu regnat es va enfrontar a greus revoltes internes a la Península, contra la política econòmica i la manca de respecte a les lleis pròpies dels regnes (Furs) per part del nou rei. També contra les classes privilegiades, la noblesa (revoltes antisenyorials): la de les Germanies a la Corona d’Aragó (1521-1523) i la de les Comunitats a Castella (1520-1521).
• Va mantenir conflictes internacionals amb França (territoris italians), l’Imperi Turc (expansió per la Mediterrània i el Danubi) i amb els prínceps alemanys protestants (Pau d’Augsburg, 1555).

2. L’Imperi hispànic: Felip II (1556-1598)

• Felip II va heretar tots els territoris del seu pare, excepte les possessions austríaques. Va governar en funció dels interessos hispànics.
• Va consolidar la monarquia autoritària: va establir Madrid com a capital, va governar amb una burocràcia centralitzada i va reforçar els Consells.
• Defensor de l’ortodòxia catòlica i la Contrareforma: va impulsar la lluita contra el protestantisme, la Inquisició i la persecució dels moriscos de Granada.
• Conflictes internacionals:
  • França (victòria de Saint-Quentin, 1557).
  • Imperi turc (victòria de Lepant, 1571).
  • Anglaterra (derrota de l’Armada Invencible, 1588).
  • Rebel·lió protestant a Flandes (1566), que va derivar en la independència de les Províncies Unides.
• El seu èxit més gran va ser l’annexió de Portugal (1581).

3. Economia i societat hispàniques al segle XVI

• El comerç ultramarí es va multiplicar. La gran demanda de productes agrícoles des d’Amèrica va provocar escassedat i la «revolució dels preus» a causa de l’arribada massiva d’or i plata.
• La indústria tèxtil es va debilitar per la competència estrangera, mentre que Sevilla va monopolitzar el comerç amb Amèrica.
• Creixement demogràfic (de 5 a 8 milions d’habitants).
• Societat estamental dominada per la noblesa i el clero, amb marginació de moriscos i jueus conversos.

4. El segle XVII: el declivi de l’Imperi

• Els reis van delegar el govern en validos (ministres amb plens poders).
• Felip III (1598-1621): Regnat pacífic (Treva dels 12 anys) i expulsió dels moriscos (1609).
• Felip IV (1621-1665): Guerra dels Trenta Anys. Les Paus de Westfàlia (1648) i dels Pirineus (1659) van suposar la pèrdua de l'hegemonia europea i territoris (Rosselló, Cerdanya, etc.). La «Unió d’Armes» va provocar revoltes a Portugal i Catalunya (Guerra dels Segadors, 1640).
• Carles II (1665-1700): Crisi política i mort sense descendència, desencadenant la Guerra de Successió (1700-1714) i l'arribada dels Borbons.

5. Crisi econòmica i social del segle XVII

• Crisi demogràfica: Migracions, guerres, expulsió dels moriscos i epidèmies.
• Crisi econòmica: Enfonsament de l'agricultura, la ramaderia i la indústria. L'Estat va declarar la bancarrota diverses vegades.
• Divisió social: Empobriment de les classes populars i manca d'una burgesia forta. A la Corona d’Aragó, la crisi va ser menys intensa, permetent el desenvolupament de manufactures.