L'Imperi Espanyol al Segle XVI: Expansió, Comerç i Conseqüències

L'Expansió de l'Imperi Espanyol

Arribada a Nous Territoris

Nous territoris es van incorporar a la Corona de Castella. D'aquesta manera, es van introduir a Amèrica i les Filipines la llengua, la cultura, la religió catòlica i les lleis castellanes. Per gestionar els afers d'Amèrica, es va crear el Consejo de Indias, que assessorava el rei i dictava lleis noves. En relació amb l'organització territorial, es van fundar dos virregnats: Nova Espanya i Perú. També es va establir el Tribunal d'Inquisició.

L'Expedició de Magallanes i Elcano

La Corona de Castella va organitzar una expedició amb l'objectiu d'arribar a les Illes de les Espècies navegant cap a l'oest. La missió va ser encomanada al portuguès Fernando de Magallanes i la va culminar el navegant guipuscoà Juan Sebastián Elcano. L'expedició va sortir de Sevilla amb cinc naus i 250 mariners, van travessar la Terra del Foc i van batejar el pas de l'Atlàntic al Pacífic amb el nom d'Estret de Magallanes. Magallanes va morir a les Filipines en un atac dels indígenes. El seu capità, Juan Sebastián Elcano, va agafar el comandament de l'expedició, que va arribar a la península després de vorejar Àsia i circumnavegar l'Àfrica, desembarcant a Sanlúcar de Barrameda.

Societat i Economia a l'Imperi

Termes Socials

• Crioll: Un nen nascut a Amèrica de pares europeus, usualment peninsulars.
• Mestitz: Un fill de mare o pare de raça blanca i una mare o pare de raça d'Amèrica.

Explotació Indígena

A les mines, l'explotació dels indígenes va ser abusiva durant les primeres dècades del segle XVI. Les seves jornades de treball eren esgotadores i inacabables. Els efectes del treball forçat i les malalties van causar una gran davallada de la població. Aquesta situació explica que la Corona promulgués les Lleis d'Índies, que prohibien sotmetre a esclavatge els indígenes i els donaven la condició de súbdits de Castella, però, malgrat les lleis, l'explotació va continuar. Bartolomé de las Casas va denunciar la situació d'explotació dels indígenes.

Demografia i Migració

Durant el segle XVI, la població dels regnes hispànics va passar de 5 a 8 milions d'habitants. Les ciutats més grans de la Corona de Castella eren Sevilla, Valladolid i Toledo. A la Corona d'Aragó, hi destacaven les ciutats mediterrànies de Barcelona i València. L'emigració a Amèrica va ser cada vegada més important. Al segle XVI, sortien uns 2.500 habitants l'any cap al nou continent. La majoria eren hidalgos i pagesos que anaven a fer les Amèriques, és a dir, a provar de fer fortuna.

Comerç i Economia

El creixement de la població va comportar una major demanda de productes. Els pagesos no van poder aconseguir noves terres per al conreu perquè la noblesa i el clero es resistien a dedicar les seves propietats a una altra activitat que no fos la ramaderia. La major part de la llana s'exportava cap al nord d'Europa, fet que va perjudicar les indústries de draps locals. Per tant, els teixits castellans no van poder competir amb els que s'importaven de Flandes, que eren de qualitat superior i més barats. De resultes d'això, l'augment de la demanda no va contribuir a posar més terres en conreu o a la creació de manufactures, i el dèficit es va compensar important més productes de l'estranger, que es pagaven amb els metalls d'Amèrica.

La demanda de productes americans va reactivar el comerç oceànic i va estimular la producció de manufactures a Europa. La Corona va atorgar a Sevilla el monopoli de tots els intercanvis amb les Índies, que havien de registrar-se a la Casa de Contractació d'aquella ciutat. Desenes de mercaders anaven a Amèrica i portaven productes i manufactures que arribaven arreu d'Europa. L'arribada de l'or i la plata americans van provocar un fort augment dels diners en circulació i la moneda es va anar amortitzant, perdent valor en relació amb les mercaderies, els preus de les quals, de resultes d'això, van anar pujant. Les classes populars van empitjorar les seves condicions de vida. També va perjudicar la noblesa, que, per compensar la disminució de les rendes, va apujar els impostos sobre els pagesos. Els més beneficiats van ser els que comerciaven amb Amèrica.