L'imperialisme i els conflictes europeus del segle XX

Causes de la Primera Guerra Mundial

El temor, els interessos colonials i les ambicions d'Àustria i Rússia als Balcans van causar el conflicte de la Primera Guerra Mundial. La mort de l'emperador alemany Guillem, partidari d'una política d'expansió imperialista, va provocar la destitució de Bismarck com a canceller alemany. Així va començar un nou període en les relacions internacionals anomenat Pau Armada, que presenta dues característiques:

• Les potències europees es van agrupar en dos blocs militars enfrontats: la Triple Aliança i la Triple Entesa.
• El temor mutu va provocar una intensa cursa d'armaments.

Conseqüències de la colonització

1. Xoc de l'imperialisme: La cursa colonial va augmentar les tensions entre les potències europees. A més, altres potències estaven descontentes, com Alemanya, que creia que el seu imperi no corresponia amb la importància del seu país.
2. Nova administració: Varen delimitar els territoris sense considerar les diferències tribals, lingüístiques o religioses de les poblacions.
3. Explotació econòmica: Els colonitzadors s'apropiaven de les terres i les convertien en grans plantacions o exportaven la riquesa mineral del subsol. La població nativa proporcionava mà d'obra barata i estava sotmesa sovint a situacions d'explotació pròximes a l'esclavitud; les autoritats no fomentaven la industrialització.
4. Societat desigual: A les colònies amb un clima semblant a les metròpolis, els indígenes eren desposseïts de les terres i es convertien en una minoria marginada o eren sotmesos a una política d'extermini.
5. Ressentiment cap a l'Occident: L'expansió colonial va imposar la civilització occidental mentre que les cultures autòctones foren menys valorades.

Grans potències a la segona meitat del segle XIX

El manteniment dels sistemes polítics autoritaris va marcar molts països d'Europa, on el liberalisme va avançar poc:

• Alemanya: Després de la unificació el 1871, es va crear un sistema que no era del tot liberal; el parlament, elegit per sufragi universal, no es podia oposar a les decisions de l'emperador i del seu canceller.
• Imperi Austrohongarès: L'emperador encara controlava tot el poder, tot i que a principis del segle XX es va iniciar una obertura cap al liberalisme.

Autocràcia russa

El tsar mantenia un absolutisme ferri i el règim senyorial, al qual estaven sotmesos els pagesos com a serfs. A l'Imperi rus hi havia una gran diversitat ètnica, i la política tsarista va ser la russificació dels altres pobles.