Implementació i avaluació de polítiques públiques

Implementació:

L'implementació parla de com les expectatives de Washington fracassen a Oakland. Els qui pensen la política moltes vegades al moment d’implementar-ho fracassen. Tot i que en termes absoluts aquesta implementació fracassa perquè és molt difícil que tots els objectius s’aconsegueixin al 100%. Per això quan es creen objectius, són objectius raonables i accessibles. La implementació és el procés de dur a la pràctica un disseny de política pública. Sol ser presentada com un procés rutinari i sense massa interès. Se sol concebre l’administració com un instrument obedient i cuasi maquinal que aplica dòcilment les decisions de l’executiu. Això no és així ja que qui les fan son persones que poden cometre errades i intentar aconseguir els seus propis interessos. Aquells que dissenyen la política pública no són els mateixos que la implementen. Tot i que l'administració sigui qui pensi i implementi la política, qui ho fa realment són persones diferents. Fins i tot polítiques ben dissenyades i amb molt de suport polític no obtenen, després, els resultats previstos. En la fase de implementació, doncs, es juga habitualment l’èxit o el fracàs d’una política pública.

Factors que influeixen en el compliment dels objectius:

• Suficiència de recursos
• Facilitats de coordinació; Hi ha d’haver coordinació entre els actors que intervinguin en la política pública.
• Variables institucionals.
• Entorn (polític , social, i mediàtic...) part de l’habilitat d’un bon polític és crear un bon entorn per poder dur a terme les polítiques públiques.
• Desplaçament de la política pública: s’ha dissenyat X i s’ha acabat fent Y.
• Dèficit d’implementació: No hem acabat d’implementar allò que havíem previst. No s’ha arribat de tot a l’objectiu.
• Conseqüències no intencionades: confluència de factors no prevista. És impossible que es tingui tota la informació per tant hi ha alguna cosa que s’escapa.

És difícil separar l’elaboració i la implementació d’una política pública: els actors solen ser els mateixos o quasi els mateixos. Les aportacions dels agents locals contribueixen a reajustar contínuament la política.

Avaluació:

S’avaluen les polítiques públiques que s’han realitzat. La majoria de vegades no es dóna una avaluació objectiva dels resultats dels resultats d’una política pública. El poder públic té reserves a deixar-se examinar. A molts països hi ha una certa negació per part del govern a ser avaluat, no es destinen gaires diners a aquests àmbits. Dificultats tècniques i instrumentals: definir indicadors, prioritats, valors, etc. Això també està subjecte a valoracions polítiques. Es poden avaluar tot. Tot el cicle de la política pública podria ser una política empresarial.

Maneres de dur a terme l'avaluació:

• Avaluació amb indicadors previs.
• Experiment socials.
• Mètodes socials.
• Mètodes quasi-experimentals; Utilitzen la estadística no creen experiments des de 0.
• Sistemes de mostreig.

Un cop avaluada una política pública, s’ha de decidir sobre la seva successió i continuïtat. En la majoria de casos, les polítiques no tenen data de caducitat i el més habitual és fer petits retocs.