Importancia del pantocrator de Taüll

Pilar: Element arquitectònic sustentant vertical de secció no circular, normalment exempt. 

Presbiteri: Espai que envolta l’altar major d’una església, generalment elevat respecte a la nau central.

Tetramorf: Símbols dels quatre Evangelistes que envolten el Pantocràtor: Mateu (home/àngel), Març (lleó), Lluc (bou), Joan (àguila). 

Timpà: Espai triangular delimitat entre una llinda i les arquivoltes. Habitualment correspon amb la part alta d'una portalada o d'una finestra. Sol contenir escenes en relleu.

Transsepte: Nau perpendicular o transversal a la nau principal d'una església amb planta de creu llatina. 

Tremp: Pintura obtinguda a través de pigments barrejats amb aglutinants (ou, cola, goma...) aplicada sobre fusta o pedra.

Tribuna: Galeria elevada, situada sobre les naus laterals d’una església, oberta a la nau central. 

Trompa: Petita volta semicònica que serveix per ajustar la base circular d’una cúpula a un espai poligonal de la planta. 

Volta d’aresta: Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai quadrat i està formada per la intersecció (creuament perpendicular) de dues voltes de canó. Requereix de murs gruixuts i contraforts.

Volta de canó: Estructura arquitectònica corbada generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal. Requereix de murs gruixuts i contraforts.

Beats: Tipus de miniatures de l’art de repoblament o mossàrab, fetes per decorar, pintades (S. X) als Comentaris a l’Apocalipsi de Sant Joan i escrits pel monjo Beat de Liébana (del S. VII). Eren composicions simples i mancades de perspectiva, figures disposades en franges superposades, mostrant uns rostres de grans ulls molt expressius, de dibuix marcat i de tons brillants i plans. Molt diferent dels models europeus.

Contrafort: Element de sustentació exterior. Pilar gruixat adossat a l’exterior d’un mur que serveix de reforç d'una volta, d'un arc, etc. 

Pantocràtor: Representació de crist, a partir de l’art bizantí, en senyal de beneir amb els dits i amb el llibre de les escriptures a les mans. Sol trobar-se envoltat del tetramorf. Molt freqüent en l’art ROMànic.

Horror vacui: Expressió llatina (literalment «por del buit») utilitzada especialment en la crítica de la pintura, per descriure l'ompliment de tot espai buit en una obra d'art amb algun tipus de disseny o imatge. 

Frontal: Element moble que decora la part davantera de l'altar en les esglésies cristianes.