La importància de la diversitat lingüística i cultural

ARTICLE

Totes les persones tenim uns drets fonamentals pel simple fet de nàixer. La nostra vida personal així com la nostra llengua, són alguns dels drets més importants que hem de defendre.

Tot i això, la societat està i ha estat organitzada de manera que sempre ha existit una única llengua per damunt de la resta, com en el nostre cas el castellà. Amb això, ocorre el fenomen conegut com lingüicisme, íntimament unit a la discriminació lingüística, el qual ens mostra com la llengua amb més poder passa per damunt dels demés, influenciant fins i tot el pensament de les persones que, en aparença, tenen com a llengua vehicular una altra i que, en conseqüència, han de reprimir-se i tractar d’adaptar-se a la llengua “popular” per por de ser rebutjats per la pròpia societat.

A causa d’això, s’està originant una pèrdua de plurilingüisme a la nostra societat que està fent que, cada vegada més, s’estiguen perdent els costums i la cultura que caracteritza la nostra societat.

Esta situació exposada anteriorment es dóna majoritàriament per culpa de la societat consumista en la que vivim, la mateixa que tracta d’imposar una única llengua com a negoci amb el propòsit de guanyar el màxim benefici possible gràcies a sectors com l’indústria o el comerç. A més, el fet de veure com a vàlida una única llengua, influeix també en les escoles i l’educació, i amb això en el rendiment acadèmic i formació de les persones.

Afortunadament, aquesta situació està canviant progressivament i nosaltres, com a futurs docents, hem d’intentar continuar lluitant per donar la volta a aquesta situació. El nostre deure, és doncs, fer donar-se conte a les persones de la importància que té la varietat lingüística i cultural, que ens ajuda a assolir competències i relacionar-nos amb el món en el que vivim.

Cada vegada més són les persones que arriben de l’estranger per instaurar-se al nostre territori i, per això, és indispensable tractar de conèixer i obrir la ment al canvi per tal d’acollir tothom i fer del món un lloc pluricultural amb multitud de recursos.

SINTESI

Amb tots els conceptes que hem aprés a l'assignatura de didàctica de la llengua i tenint en compte que en un futur serem mestres, aquesta assignatura m’ha ajudat a reflexionar la metodologia per poder donar les meues classes en un futur.

Tenint en compte com ha evolucionat l’ensenyament de les llengües al llarg dels anys hem pogut concloure com no vull ensenyar i com sí. És a dir, abans l’ensenyament estava centrat en el vocabulari i el lèxic, què recitaven i repetien per poder memoritzar-ho tot. Crec que no cal dir perquè considere que no és una bona forma d’ensenyament.

Més endavant, Locke distingeix dues categories de necessitats: una amb finalitats comunicatives (on no hi havia gramàtica, solo parla) i l’altra amb una finalitat del perfeccionament de l’estil (la gramàtica era obligatòria i fonamental, però a la llengua materna assoles).

Comenius (S. XVII) es va fundar en tres principis que van ser molt diferent de tot l’anterior: la sensualista (basat en els sentits), l’ordre (començar pel coneixement del medi, després literatura i pensament, i acabar amb els llibres sants. Per altra banda començar per exemples, després regles i acabar en exercicis) i el plaer (l’ensenyament ha de ser un joc).