El son infantil: fases, hàbits i importància del descans

L’activitat en la infància

L’activitat permet als infants conèixer-se a si mateixos i al seu entorn, satisfent així la necessitat de descobrir i experimentar. L’activitat afavoreix actituds com l’esforç, la constància, el respecte, la solidaritat i el compromís.

Les fases del son

El procés es divideix en tres etapes: adormiment, son i despertament.

1. L’adormiment

És el moment des que s'anirà a dormir fins que la persona està dormida. Es busca la postura més còmoda, les parpelles pesen, els músculs es relaxen i apareixen els badalls.

2. La son

Hi ha dos tipus: son lent i son REM. La successió d'aquests s'anomena cicle del son, que dura aproximadament dues hores. Al llarg de la nit es produeixen quatre o cinc cicles; a mesura que avança la nit, el son REM és cada vegada més llarg.

Estadi 1: Son lent

• Fase 1: Son lleuger amb relaxament muscular i ritme respiratori i cardíac lent.
• Fase 2: Son lleuger, però més profund que l'anterior i amb la consciència més reduïda.
• Fase 3: Son profund, músculs relaxats, disminució de la temperatura i de la pressió sanguínia.
• Fase 4: Màxima profunditat del son i inconsciència total davant dels estímuls.

Son REM (son agitat)

La respiració i el pols són irregulars, el ritme cardíac s'accelera, els ulls es mouen sota les parpelles, es contrauen els dits, es fan expressions amb la cara i gemecs. És el període on s'acostuma a somiar i a tenir malsons. Dura entre 15 i 20 minuts i representa un 20-25% del cicle en adults i fins a un 50% en els infants.

3. El despertament

Emmarca el ritme biològic que regula les activitats vitals. Va acompanyat d'una sensació de benestar; cada persona es desperta de manera diferent.

Factors clau per al descans

• Patró del son: Dormir les hores necessàries amb la freqüència que es requereixi. La durada i freqüència són particulars.
• Qualitat del son: Afavorir un entorn sense sorolls, sense interrupcions, amb la il·luminació, higiene i temperatura adequades.

L’hora d’anar a dormir

Els pares han d'ajudar els infants a relaxar-se, tranquil·litzar-se, estar-se sense la persona adulta i conciliar el son. L'equilibri entre vigília i son és fonamental, i el paper de l'adult és guiar i ensenyar.

Afectivitat i vincle d’aferrament

L'acte de dormir està lligat al vincle afectiu (relació d'aferrament). Les conductes d'aferrament (mirades, somriures) pretenen mantenir la proximitat amb la mare o altres persones.

• Mètode Ferber (D. Estivill): Es basa en definir horaris i rutines. Es deixa l'infant sol al llitet encara que plori, perquè aprengui a conciliar el son.
• Mètode Sunderland o coallitar (Rosa Jové): Defensa que els infants han de dormir al llit dels pares fins als 5 anys.

Dificultats en l’aprenentatge dels hàbits de descans

1. Problema de la separació: L'infant percep el son com una separació i manifesta conductes d'aferrament. L'adult ha d'afavorir la separació incrementant l'autonomia amb un entorn segur i rituals adequats.
2. Dificultats en l'adquisició de l'hàbit:
   • Horari: Els horaris irregulars alteren el son.
   • Rutines: Cal establir i repetir rutines abans d'anar a dormir.
   • Ambient i objectes: Les condicions (llum, so, temperatura) han de garantir comoditat i seguretat.
   • Pautes d'actuació: Les respostes han de ser clares i consistents.
   • Característiques individuals i família: És recomanable que l'escola realitzi xerrades informatives.