Infermeria Transcultural i Exclusió Social: Guia de Cures

Malaltia i exclusió social

L'estigma és una construcció social que consisteix a identificar una diferència i atribuir-li una connotació negativa. Prové del grec i significa "marca". Genera un tracte desigual i negatiu cap a la persona. L'estigma té la funció de mantenir l'ordre social.

Ordre social i normativitat

L'ordre social estableix com han de funcionar les coses, i la normativitat defineix allò que es considera "normal". Les persones que s'allunyen d'aquesta norma queden situades a la perifèria social, on apareix l'estigma.

• Estigma: etiqueta negativa sobre una característica.
• Prejudici: creença prèvia (estereotip) que considera aquest tret com a no desitjable.
• Discriminació: conseqüència pràctica que es tradueix en exclusió social i vulneració de drets.

Aquests processos empitjoren la situació de salut de la persona.

Vulnerabilitat

La vulnerabilitat és la situació en què una persona o grup té dificultats per accedir, mantenir o millorar el seu benestar. Implica un risc de patir danys i la manca de recursos per fer-hi front. És un concepte dinàmic i multifactorial.

Factors de vulnerabilitat

• Personals: malaltia, discapacitat.
• Familiars i socials: manca de suport.
• Socioeconòmics: pobresa, atur.
• Polítics: dificultats d'accés a serveis i drets.

Les cures en la salut global

Les cures són accions destinades a satisfer necessitats bàsiques i garantir la supervivència. Són el nucli de la infermeria i estan condicionades per la cultura.

Salut i migracions

• Circulació de malalties: por a la importació de malalties infeccioses.
• Desigualtats socioeconòmiques: pobresa, precarietat i exclusió social.
• Diferències culturals: barreres idiomàtiques i diferents concepcions de la salut i la malaltia.

Etnoinfermeria i infermeria transcultural

L'etnoinfermeria és l'estudi de les cures tenint en compte les creences, els valors i les pràctiques culturals dels pacients. Presenta dos enfocaments principals:

• EMIC (intern): punt de vista del pacient segons la seva pròpia cultura.
• ETIC (extern): visió analítica i científica del professional de la salut.

La infermeria transcultural és la disciplina que estudia les cures des d'una perspectiva cultural amb l'objectiu de proporcionar cures culturalment coherents.

• Culture-specific (específiques de la cultura): adaptades a la cultura del pacient; és una forma específica de tenir cura que es troba en consonància amb els valors, les creences i els models de conducta particulars de cada pacient.
• Culture-universal (universals de la cultura): comunes a totes les cultures. Són principis, teories i pràctiques infermeres universalment vàlides fonamentades, precisament, en valors, normes i comportaments extensament compartits.

Madeleine Leininger i el Model del Sol Naixent

Madeleine Leininger és la fundadora de la infermeria transcultural i la primera infermera amb un doctorat en antropologia cultural. Defensa que la cultura és una peça clau en les cures.

El seu Model del Sol Naixent descriu la persona com un ésser holístic, inseparable de la seva cultura i de la seva estructura social. El model es desenvolupa des d'una dimensió macro fins a una micro, amb l'objectiu de realitzar cures culturalment congruents.

Nivells del Model del Sol Naixent

1. Primer nivell (macro): Visió del món i estructura social. Inclou factors com l'edat, el sexe, la classe social i la cultura.
2. Segon nivell: Individus, famílies, grups i institucions. Se centra en els significats i les pràctiques de salut.
3. Tercer nivell: Sistemes de salut, tant els tradicionals (cultura) com els professionals (sanitaris). Destaca la importància del treball multidisciplinari.
4. Quart nivell (infermeria): Decisions i accions de cures. Tipus d'intervenció:
   • Preservar: mantenir les pràctiques culturals útils.
   • Adaptar o acomodar: ajustar les pràctiques per a un millor benefici.
   • Remodelar: canviar les pràctiques si es demostra que són perjudicials.

Sota aquest model, la persona no és només un diagnòstic, sinó un ésser integral amb un context cultural propi.

Competència cultural

La competència cultural és la capacitat d'atendre correctament els pacients en un context intercultural. Implica:

• Respectar la diversitat.
• Realitzar una autoavaluació cultural.
• Entendre les interaccions culturals.
• Adaptar-se a les necessitats de cada persona.