La influència dels visigots a Hispania

(Poble germànic romanitzat que vivia dins les fronteres de l’Imperi) va venir a Hispania i va expulsar els pobles invasors. Expulsaran als vandals, aquests fundaran un regne al Nord d’Àfrica (conquistaran les Illes Balears), aniquilaran als alans, mentre que els sueus fundaran un regne a Galícia que subsistirà un segle. L'entrada dels visigots a Hispania es produeix en el 414 amb el seu rei Ataülf. Després de l’expulsió d'aquells pobles, els visigots es quedaran a Hispania i fundaran el Regne Visigot.

U.LINGÜÍSTICA

Els hispanoromans parlaven el llatí, mentre que els visigots parlaven la llengua goda. Progressivament, els visigots abandonaran la seva llengua per parlar llatí per tres motius: qüestió numèrica, llengua culta i escrita, i llengua franca.

U.SOCIAL

Els matrimonis mixtes estaven prohibits sota pena de mort. El rei Leovigild aixecarà aquesta prohibició i permetrà els matrimonis mixtos.

U.RELIGIOSA

Els hispanoromans eren cristians mentre que els visigots eren arrians. El arrianisme era una desviació del dogma oficial cristià que va ser condemnat com a heretgia en el 3r Concili de Nicea l'any 325. El Hermenegild, fill del rei Leovigild, es convertirà al cristianisme i s’aixecarà en armes contra el seu pare en una guerra civil. Leovigild i els arrians seran els vencedors i Hermenegild serà liquidat. A la mort d'en Leovigild, el succeirà el seu fill Recared que en el 3r Concili de Toledo de l'any 589, es convertirà al cristianisme i amb ell tot el poble visigot. S'ha produït la unificació religiosa.

U.JURÍDICA

Els visigots hispanoromans tenien lleis distintes. Les lleis dels visigots estaven contingudes en el codi del rei C. Euric, mentre que les lleis dels hispanoromans estaven contingudes en el breviari del rei Alaric II. En el 8è Concili de Toledo de l'any 654, el rei Recesvint promulgarà un codi de lleis únic per tot el territori: Iudiciorum.