L'Inici de la Guerra Civil Espanyola: Causes i Divisió

L'inici de la Guerra Civil

La insurrecció es va iniciar el 17 de juliol de 1936 a les guarnicions del protectorat del Marroc, a les quals s'hi sumaren altres. El cop d'estat, protagonitzat pels generals Sanjurjo, Franco i Mola, tingué el suport d'una part de l'exèrcit, carlins, monàrquics, conservadors, falangistes i l'Església.

El fracàs de la rebel·lió militar va portar a una guerra civil que va durar tres anys i va fer que Espanya es dividís en dues zones.

Divisió territorial i recursos

• La Zona republicana controlava gran part d'Aragó, el nord d'Espanya, Catalunya, la zona llevantina, Madrid i gairebé tot Andalusia. Incloïa les regions més industrialitzades i les conques mineres més importants, però els recursos agraris eren escassos. L'autoritat del govern es va reduir, es va emprendre una revolució social i es van formar milícies populars. Mesos després es va crear l'Exèrcit Popular.
• La zona insurrecta dominava el Nord de Castella, Galícia, el nord-oest d'Extremadura i algunes ciutats d'Andalusia occidental, Navarra, les Balears i les Canàries. Posseïa el 70% de la producció agrícola i ramadera del país i el comandament es va unificar en la Junta de Defensa Nacional. En 1937 nomenaren Franco cap de tots els exèrcits i es van unificar la Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS).

El context internacional i la No-intervenció

La Guerra Civil esclatà en un moment crític en les relacions internacionals. Per això, l’opinió pública internacional es va dividir. El Regne Unit i França propiciaren un Acord de No-intervenció, al qual es van sumar 27 països, per a evitar que el conflicte s’estengués per Europa, però aquest acord es va incomplir.

Suport estranger als bàndols

• El bàndol insurrecte va rebre armes i soldats de la Itàlia feixista i de l’Alemanya nazi a canvi de minerals.
• La República va comptar amb el suport i ajuda militar de l’URSS de Stalin, de França i Mèxic. També va rebre suport d’intel·lectuals i la simpatia de l'esquerra mundial, que interpretava la guerra d'Espanya com la lluita contra el feixisme. A més, persones voluntàries estrangeres es van allistar en les Brigades Internacionals.