Institucions polítiques de Roma: Senat, magistratures i assemblees
Clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 3,23 KB
Ius suffragi — dret de vot
Ius suffragi — dret de vot.
Divisió de poders
Divisió de poders — és quan el govern repartia les tasques entre diferents persones i òrgans.
Tipus d'assemblees
Tipus d’assemblees:
- Comitia Curiata: vestigi de l’organització social d’època monàrquica.
- Comitia Tributa: es votava segons la pertinença a la tribu, és a dir, per distribució territorial.
- Comitia Centuriata: es votava segons la pertinença a una classe en relació amb la riquesa, en un cens realitzat cada 5 anys.
- Concilia Plebis: l’assemblea de la plebs estava formada exclusivament per plebeus.
El Senat
El Senat: el Senat estava format per 300 membres; inicialment era exclusivament dels patricis, després es va obrir als plebeus rics. Els requisits per ser senador eren haver exercit la magistratura de qüestor i rebre el vistiplau del censor.
Sembla que durant la monarquia el Senat era el consell d’ancians.
Tipus de magistratures
Tipus de magistratures:
- Vigintisexvirat: magistratura menor que serveix per iniciar-se a la vida política.
- Qüestor: s'encarregava de diverses funcions relacionades amb les finances i la comptabilitat pública.
- Edils: assumien les funcions d'administració urbana.
- Tribuns de la plebs: elegits per la plebs per defensar els seus drets davant la noblesa.
- Pretor: 336 aC — assumia la càrrega dels afers judicials dels cònsols. 246 aC — es van establir dos pretors.
- Cònsol: tenia el màxim poder polític i militar. Anualment se n'escollien dos cònsols.
- Censors: tenien molt prestigi. Se n'elegien dos cada cinc anys entre els excònsols i romandien en el càrrec durant any i mig; estaven encarregats de realitzar el cens de ciutadans, tenir cura del pressupost i de les obres públiques.
Promagistratures
Les promagistratures, els càrrecs de procònsol i propraetor, s'atribuïen a antics cònsols i pretors. El procònsol i els propraetors rebien el govern d’una província i/o el mandat d’un exèrcit per realitzar una missió.
Cursus honorum
Cursus honorum és la carrera política. La seva forma i requisits d’edat van quedar establerts per la Lex Villia Annalis del 180 aC.
Característiques de les magistratures
- Col·legialitat: eren exercides per més d’una persona; existia la facultat de vetar (intercessio) les decisions.
- Gratuïtat: no estaven remunerades; s'exercien gratuïtament, ad honorem.
- Electibilitat: el seu exercici implicava la prèvia elecció mitjançant comicis.
- Temporalitat: estaven limitades en el temps, generalment a 12 mesos.
- Responsabilitat: s’havia de respondre per les infraccions a les lleis que s’haguessin pogut cometre durant el mandat.