Integració Escolar d'Immigrants a la UE: Iniciatives i Actituds del Professorat

Sintetitzar a grans trets les principals iniciatives que s'estan desenvolupament a la UE pel que se fa a la integració dels escolars immigrants

Les conclusions del Consell Europeu de Tampere (octubre de 1999), les de Sevilla (juny de 2002), Tesalònica (juny de 2003) i de Brusel·les (octubre de 2003), són prou clares i especifiquen que la política de la UE per a la integració de ciutadans de tercers països ha d’atendre aspectes com l’educació i la formació lingüística, la qual cosa implica que els immigrants han de gaudir dels mateixos drets que els menors de la UE. D’acord amb la legislació europea, els menors fills de persones de tercers països, en situació de residents de llarga durada (5 anys de residencia continuada i que siguin econòmicament independents) reben, des del novembre de 2003, el mateix tracte en matèria educativa que els ciutadans dels estats membres d’acollida, incloses les beques d’estudi. L’esmentada legislació europea no recull cap dret a l’educació per als menors immigrants que es troben en situació irregular en el territori de la UE (Eurydice, 2005). Les principals mesures d’informació i orientació escolar per als immigrants són:

• Informació escrita sobre el sistema escolar.
• Servei d’intèrprets.
• Persones i/o comitès de recursos especials (mediadors culturals).
• Reunions específiques amb les famílies d’alumnat immigrant.
• Informació sobre educació per-obligatòria.

De forma resumida pot apuntar-se que les mesures de suport se centren bàsicament en els dos models següents:

1. El denominat model integrat que consisteix en incloure l’alumnat immigrant en les classes ordinàries, amb uns mètodes i uns continguts curriculars dirigits a l’alumnat autòcton. Les mesures de suport, fonamentalment de caire lingüístic, s’apliquen de forma individual durant l’horari escolar normal.
2. Per la seva part el model separat que es realitza de dues formes:
   • Disposicions transitòries: s’agrupa als menors immigrants i se’ls separa de la resta de l’alumnat durant un període de temps limitat de forma que es poden beneficiar d’una atenció especial ajustada a les seves necessitats. No obstant això, poden rebre part de l’ensenyança en les classes ordinàries.
   • Mesures a llarg termini: s’organitzen classes especials durant un o més cursos escolars i reben l’ensenyança segons el seu nivell de competencia la llengua d’instrucció del país d’acollida.

Tant si s’aplica un o altre model, els sistemes educatius europeus oferten una sèrie de mesures de suport que es poden agrupar en tres categories:

• Mesures de suport adreçades a compensar les necessitats lingüístiques de l’alumnat immigrant que la seva llengua materna no és la llengua d’instrucció.
• En general aquestes mesures es corresponen en una educació basada en la immersió lingüística.
• Mesures de suport adreçades a atendre les necessitats d’aprenentatge de l’alumnat immigrant en determinades àrees del currículum del nivell educatiu en el qual estàn matriculats.
• La tercera categoria fa referència a la disminució del tamany de les classes amb la finalitat d’afavorir la ràtio professor/alumne.
• La formació del professorat que treballa amb immigrants ha esdevingut una qüestió prioritària en el context de l’educació permanent, mitjançant seminaris, cursos especials i postgraus.

Quina opinió us mereixen els resultats sobre les actituds del professorat en base a l'estudi l'educació intercultural a les Illes Balears Anàlisi de l'educació primària

Les actituds del professorat enfront a l'educació Intercultural que es mostra en aquest estudi són molt interessants. En un primer moment part dels professors van afirmar que no es sentien prou formats per aquest model d'educació a un intern, però després analitzant les enquestes tan sols un 14% manifestava la necessitat d'una formació inicial del professorat. Gran part de l'equip docent està d'acord en que el millor es una disminució de la ràtio (60%) o la participació d'altres professionals (52%). Això demostra que el seu interès per implicar-se dins aquest nou model és mínim. Sembla que pensen que ells poden fer poc i que el que s'ha de fer es que hi hagi menys alumnes per aula o que participin professionals externs experts en aquesta temàtica. Amb això demostren que tenen poca vocació pel seu treball ja que generalment no s'impliquen en la seva formació i en adaptar-se als canvis de la societat. Tots els professionals s'han de reciclar i rebre formació constant per poder cobrir les necessitats reals de la població, i els encarregats de l'educació haurien de ser els que tenguessin més interès en fer bé el seu treball ja que el futur estarà dirigit per les persones que ara hi ha dins l'aula. També donen bastant importància a que hi hagi material didàctic adaptat, estic d'acord en que es molt important, però aquest ha de ser adaptat principalment pel propi professor de l'aula per adaptar el currículum a les pròpies necessitats. Les propostes que tenen menys èxit son aquelles que realment fan tenir sentit a l'interculturalitat. Tan sols un 9% creu que ha d'haver una major implicació del professorat al centre, un 12 % un plantejament integral de la diversitat i un 21 % creu que ha d'haver més relació amb les famílies. Com ja hem dit abans tampoc manifesten la necessitat de la seva formació, tot allò que té un esforç extra, que està fora de l'acció de donar classes als alumnes a l'aula, pareix que no es responsabilitat seva. Hi hauria d'haver molta més implicació per part del professorat en l'educació i el coneixement dels seus alumnes i del centre. Molts dels professors tenen prejudicis i estereotips sobre la immigració, en total un 65% està d'acord o molt d'acord que la presència d'alumnat l'immigrant suposa un ritme més lent d'aprenentatge, en front al 12% que està en desacord. Crec que els professors no estan prou implicats en la seva tasca i tenen poca vocació. Es molt important incloure l'educació intercultural en la formació inicial i permanent del professorat, ja que això permetrà disminuir els estereotips que es poden tenir cap a altres persones. Per altra banda també s'ha d'interessar per incrementar el coneixement sobre altres grups culturals mitjançant la relació i la inclusió en el currículum de trets característics de diferents col·lectius