Intel·ligència Emocional i Personal: Conceptes Clau de Psicologia i Ètica

Intel·ligència personal

• Coneixement de les pròpies emocions
• Capacitat de controlar-les
• Capacitat d'automotivar-se
• Capacitat de reconèixer les emocions dels altres
• Control de les relacions

Es pot parlar d'intel·ligència intrapersonal i interpersonal.

Intel·ligències múltiples

Intel·ligència lògico-matemàtica, lingüística, visual-espacial, interpersonal, intrapersonal, fisicocinestèsica i musical.

Coeficient intel·lectual

QI = (Edat mental / Edat cronològica) · 100

Escala WISC per a nens i WAIS per a adults.

WAIS:

• 69 o menys: deficients
• 70-79: límit
• 80-89: normal lent
• 90-109: promig
• 110-119: normal brillant
• 120-129: superior
• 130 o més: molt superior

Dreceres equivocades

• Rapidesa
• Ajornament
• Inèrcia
• Translació: deixar en un altre un tema que ens toca directament
• Immediatesa: no considerar les conseqüències a mitjà i llarg termini
• Reduccionisme
• Egoisme
• Oposició
• Ceguesa
• Fantasia

Planificació de l'acció: petits i grans objectius

Per aconseguir un gran objectiu cal fer uns petits objectius: planificació, voluntat de realització i esforç continuat.

Autoestima

Autoestima: capacitat que té una persona d'establir la pròpia identitat i atribuir-li un valor.

Distorsions cognitives

Instruments amb els quals la crítica patològica ataca la nostra autoestima:

• Etiquetatge: pensem que som un fracàs total
• Hipergeneralització: a partir d'un fet concret fem una regla general
• Filtratge: percebre només els elements negatius de les situacions
• Autoacusació: assumir tota mena de culpabilitat sense ser directament responsable dels fets
• Polarització: pensar en blanc o negre; tot ha de ser perfecte, si no no val res
• Lectura del pensament: pensar que les altres persones ens desprecien
• Error del endeví: fer prediccions negatives sobre la vida contínuament
• Magnificació i minimització: magnificar o minimitzar la importància dels errors comesos
• Raonament emocional: suposar que les coses són com nosaltres les sentim
• El deure: pensar contínuament que hauríem de fer un seguit de coses

Ètica i moral

• Praxis: acció
• Ètica: ethos (caràcter)
• Moral: mos (costum o hàbit)
• Ètica: part de la filosofia que estudia la moral. S'ha convertit en ciutadania, maneres perquè esdevinguem bons ciutadans.
• Acció: allò que faig conscientment
• Psicologisme moral: justificar que el que vaig fer ho volia fer inconscientment. Estem fent sempre trampes.
• El fi últim és la felicitat.

A un subjecte se li pot imputar tant el resultat volgut de les seves accions com les conseqüències previsibles. De les conseqüències imprevisibles no se'n pot culpar les persones, tret que sigui per la seva ignorància i podien haver-ho previst.

Tipus de saber

• Saber teòric: raó científica, essers que no poden ser d'altra manera: matemàtiques, física, metafísica
• Saber pràctic: raó calculativa o deliberativa, essers que sí que poden ser d'una altra manera: ètica
• Prudència: pensar abans d'actuar
• Producció (poiesis): creació artística
• Virtut (areté): necessari per portar a terme bones activitats

La moral jutja, però no pot sancionar. El dret sí que sanciona.

Àmbits importants

• Dret romà: important
• Retòrica: escriure i parlar bé

Per aconseguir la felicitat personal fan falta política, dret, economia i retòrica.

• Teleològica (finalista): l'actor escull mitjans que considera més oportuns per assolir una meta, calculant les conseqüències de la decisió

Acció comunicativa

És difícil que les persones ens arribem a entendre: interacció de dos subjectes que mantenen una relació interpersonal per entendre's sobre una situació.

Filosofia pràctica

Intenta oferir orientacions per a l'acció humana des d'aquestes dimensions: ètica o filosofia moral, filosofia política, de l'economia, del dret i de la religió.

No és el mateix religió i església. La religió és una resposta natural.

Els filòsofs diuen que no hi ha persones sense moral, que s'ha d'aplicar només a alguns animals.

Moral, dret i religió

• Moral: la mateixa persona promulga l'ordre; la persona de cadascú és el destinatari de l'ordre, respon davant de si mateix, es pot esperar obediència de tothom.
• Dret: el poder legislatiu promulga l'ordre; els membres de la comunitat política són els destinataris, responen davant dels tribunals i s'espera obediència dels obligats pel pacte polític.
• Religió: Déu promulga l'ordre; el destinatari és tothom, respon davant de Déu, s'espera obediència dels creients.

Tasques de l'ètica filosòfica

Intentar fonamentar perquè hi ha moral. Tipus de saber: moral quotidiana i ètica (filosofia moral). Tasques: d'aclariment, de fonamentació i d'aplicació.

Valors morals universals?

• Cristianisme: ètica universalista, vàlida per a tothom
• Plató: ètica universalista
• També sorgeixen plantejaments contraris

Relativisme i altres posicions

• Relativisme moral: la moral està condicionada per la ideologia, que condiciona les idees sobre el que és just o injust. Si tot és relatiu, tot val. És un risc.
• Escepticisme: portar el relativisme a l'extrem. No hi ha manera de decidir què està bé i què malament.
• Subjectivisme: no es parla de col·lectius, sinó de persones. Cada persona defineix el bé i el mal.
• Emotivisme: quan definim el bé i el mal utilitzem sentiments, emocions i passions.

Punts febles d'aquestes posicions: són incapaces de retre comptes del significat d'alguns termes morals i són incapaces d'explicar el fet que argumentem sobre qüestions morals.

Saviesa moral

Saber ser feliç: cultivar un conjunt de virtuts i entrenar-les. Una persona moralment savia és feliç.

Problemes de la felicitat

Sentim insatisfacció permanent. Els ideals de felicitat no són universalitzables, el benestar s'oposa moltes vegades a la justícia i la felicitat es conquesta i dona...