Primers Intents d'Obertura i Autarquia al Franquisme (1939-1959)

Primers Intents d'Obertura (1953-59)

Situació econòmica molt difícil: la producció augmentava lentament i el nivell de vida a Espanya era molt inferior al d'altres països europeus. Les ajudes nord-americanes no van aconseguir salvar la crisi. Entre 1956 i 1958 es van produir onades de protestes obreres i els primers moviments de dissidència. El 1957, Franco va remodelar l'executiu apartant-ne falangistes i promovent sectors catòlics. Van entrar com a ministres els anomenats tecnòcrates, homes procedents de la institució catòlica Opus Dei. Aquesta nova generació de polítics va protagonitzar l'etapa següent del franquisme, caracteritzada per un intens creixement econòmic als anys 60.

Autarquia (1939-59)

Un dels objectius de la primera etapa franquista va ser l'autosuficiència econòmica (autarquia). La política autàrquica es va iniciar amb la reglamentació del comerç exterior. Les importacions i exportacions van passar a ser controlades per l'Estat, amb la intenció de limitar els intercanvis amb l'exterior i reduir les importacions. La manca d'abastament va afectar les matèries primeres i el subministrament elèctric va patir restriccions, provocant un descens de la producció industrial. Un segon àmbit va ser el foment de la indústria, amb una sèrie de lleis i mesures que van afavorir la creació d'empreses públiques i la nacionalització de sectors considerats indispensables. El 1941 es va fundar l'Instituto Nacional de Industria, que va impulsar la creació d'un gran nombre d'empreses públiques amb l'objectiu de produir béns que el sector privat no fabricava. Un tercer àmbit va afectar el sector agrari, on els baixos preus oficials van provocar un descens de la producció i una disminució de la productivitat. El resultat de la política autàrquica va ser un profund estancament econòmic caracteritzat pel col·lapse del comerç exterior, el descens de la producció i el consum, i la disminució del nivell de vida de la població, suposant una frenada de les tendències modernitzadores de l'economia espanyola.

Mercat Negre

L'economia autàrquica comportava el control del mercat per part de l'Estat. Els productors estaven obligats a lliurar la producció a un preu taxat, el que va resultar en una manca d'abastament d'aliments i el racionament de productes de primera necessitat. La taxació de preus per sota del valor real va comportar que la producció es desviés cap al mercat negre, que proporcionava més guanys.

Exili

En la fase final de la Guerra Civil, la majoria de persones es van refugiar a França en camps de refugiats. A Catalunya, l'exili va suposar la pèrdua d'importants personalitats en els camps polític, sindical i professional, comportant una pèrdua de capital humà. A França es va establir una important colònia d'emigrants espanyols. L'exili va desenvolupar una part molt important de l'oposició al franquisme, i les institucions polítiques de la República van continuar funcionant a l'exili.

Etapes de l'Exili

1939-1944

Tot i la repressió política, els partits de l'oposició van reconstruir la seva estructura en la clandestinitat. Es va mantenir una activitat guerrillera (maquis) per part de persones que no es resignaven a la derrota.

1944-1947

La possibilitat d'una intervenció aliada a Espanya va provocar la creació de plataformes unitàries de l'oposició. A Catalunya es va formar l'Aliança Nacional de Forces Democràtiques, integrada per diverses organitzacions, però van sorgir divergències en les institucions unitàries.

1948-51

Desmoralització a causa de la consolidació de la dictadura i el fracàs de totes les opcions de l'antifranquisme. La policia franquista i la Guardia Civil van liquidar tota resistència política a l'interior. El POUM, la UGT, els republicans i els nacionalistes es desgastaven en lluites intestines a l'exterior. Els comunistes van proposar la fi de la lluita guerrillera.

Conflicte Social

Protestes populars, actuacions obreres, conflictes laborals, vaga de tramvies i protestes d'estudiants.