Interior holandès I de Joan Miró: Anàlisi i Estil

Característiques estilístiques

Temàtica

Interior holandès I és la primera tela d’una sèrie que Joan Miró va pintar després de visitar Holanda l’any 1928. En aquesta sèrie, l’artista reinterpreta, amb el seu llenguatge particular de signes i formes, els interiors holandesos del segle XVII. En aquesta obra, Miró pren com a referència la pintura de Hendrick Sorgh.

Composició

Igual que ho fa Sorgh, Miró situa com a eix central de la composició el personatge masculí que toca el llaüt. A partir d’aquesta figura principal, es distribueixen al seu voltant els altres elements importants:

• El gos i el gat
• La taula
• La dona
• La finestra amb paisatge
• Formes secundàries en un tercer pla

D’aquesta manera, el pintor aconsegueix un moviment centrípet o cap endins que es desplaça com un remolí i que es contraposa a l’estatisme del Tocador de llaüt.

Colors

Miró no aplica les lleis de la perspectiva en l’espai, però hi juga amb la teoria dels colors, segons la qual les tonalitats càlides (el groc, el vermell o el marró) apropen els objectes a l’espectador, mentre que les tonalitats fredes (els verds i els blaus) els allunyen. En aquest sentit, la divisió del fons pictòric en dues franges (verd i ocre) permet crear una certa profunditat espacial a l’habitació.

En aquesta obra es poden identificar molts dels trets de l’estil i el llenguatge que Joan Miró va utilitzar:

• Formes vagament orgàniques surant en l’espai.
• Traços negres vigorosos que travessen les taques de color.
• Elements naturals (insectes) i abstractes (asteriscos).
• Un ric cromatisme amb colors primaris (vermell, blau i groc), blanc i negre.

El quadre transmet una sensació dinàmica i alegre, i constitueix un dels millors exemples de la línia de l'automatisme surrealista.

Iconografia

L’obra pictòrica de Joan Miró és molt personal i original. Tanmateix, la seva obra acull la influència de Kandinsky i d’André Masson, amic i company de qui va adquirir el concepte de l’automatisme, és a dir, el procés pel qual l’expressió lliure, ràpida i fluïda, deslliurada de qualsevol control exercit per la raó, esdevé el mètode principal d’execució de les obres.

Com hem dit, l’obra que comentem remet a la pintura barroca holandesa del segle XVII.