L'Internacionalisme i la Primera Internacional (AIT)

L'Internacionalisme

L'internacionalisme neix de la necessitat d'unir forces per tal d'aconseguir les reivindicacions del proletariat. Aquest moviment té com a corrents ideològics l'anarquisme i el marxisme, defensa la consciència de classe, la doctrina internacionalista i la lluita contra el capital que ultrapassa fronteres. Això exigeix una coordinació efectiva entre el proletariat.

D'aquí sorgeix la creació de l'Associació Internacional de Treballadors (AIT).

1864-1876: La Primera Internacional

• Creació: Londres, 1864. Neix dels contactes entre obrers francesos i anglesos i de la tasca aglutinadora d'exiliats.
• Composició: Delegats d'associacions obreres (anglesos, francesos, emigrants polonesos i alemanys), delegats de societats obreres i personalitats de la lluita social.
• Organització: Organitzada en seccions nacionals i en un Consell General (liderat per Karl Marx). Es redacten els estatuts. El manifest inaugural busca aconseguir el poder polític, eliminar la burgesia i implantar el socialisme; a més, estableix que l'emancipació de la classe obrera ha de ser obra del propi proletariat.

Evolució i congressos

Fins al 1868, l'AIT és molt minoritària; no s'hi adhereixen les Trade Unions i no hi ha representació de la majoria dels països industrialitzats.

Es realitzen una sèrie de congressos on es prenen acords per impulsar mobilitzacions, concloent que la vaga és el mètode més eficaç per assolir els objectius. Es defineixen les reivindicacions principals:

• Reducció de la jornada laboral.
• Supressió del treball infantil.
• Millora de les condicions socials de la dona.
• Desaparició de l'exèrcit permanent.
• Socialització dels mitjans de producció.

Al congrés de Basilea (1869), l'organització creix espectacularment, penetra en diversos països europeus i crea lligams amb el moviment obrer dels EUA.

Discrepàncies ideològiques: Marx vs. Bakunin

A partir de 1869 sorgeixen discrepàncies profundes:

• Marx: Controla el Consell General i molts dels acords reflecteixen el seu pensament. Té el suport d'Anglaterra i Alemanya.
• Bakunin: Té com a objectiu la desaparició de l'Estat, no accepta cap autoritat i s'enfronta a Marx. Té el suport d'Espanya, Itàlia i França.

Aquests enfrontaments provoquen l'autonomia de les seccions i la pèrdua de poder del Consell General.

Crisi i dissolució de la 1a AIT

A partir de 1870, l'organització entra en decadència a causa de:

• Els enfrontaments ideològics entre Marx i Bakunin.
• La guerra franco-prussiana.
• La derrota de la Comuna de París, que té com a conseqüència la il·legalització de l'AIT en molts països i una forta repressió política.