Intoxicació per Monòxid de Carboni (CO): Mecanismes, Símptomes i Actuació

Intoxicació per Monòxid de Carboni (CO)

El monòxid de carboni (CO) és un gas incolor, insípid i inodor, un autèntic "assassí silenciós". Es produeix per la combustió incompleta de materials orgànics que contenen carbó. La seva incidència és més alta durant els mesos d’hivern i a les regions més fredes. Sovint, la intoxicació per CO coexisteix amb la intoxicació per cianur (CN), provinent de la combustió de plàstics i sintètics.

Mecanisme d'Actuació

La via d'entrada és la inhalatòria. La capacitat tòxica varia segons la concentració de CO en l’aire i la rapidesa de la inhalació. L’aport d’O2 per part de l’hemoglobina es veu compromès, generant una situació general d’hipòxia.

Tolerància a la Intoxicació

• Els fumadors tenen una tolerància superior als mateixos nivells de carboxihemoglobina.
• Nens i ancians tenen una tolerància inferior.
• En dones gestants, l’hemoglobina fetal té una afinitat superior a l’hemoglobina materna.
• Alguns animals de companyia tenen una tolerància inferior i poden ser precursors de la sospita d’intoxicació.

Sospita d'Intoxicació

La sospita es basa en la clínica aguda en un pacient pròxim a una font d’intoxicació. Cal estar alerta a l'empitjorament de cefalea, nàusees, vòmits i mareig, acompanyat de signes d’hipòxia com agitació, confusió, desorientació i una actitud poc col·laboradora.

Criteris de Gravetat

• Inhalació en local tancat
• Pèrdua de consciència
• Dificultat respiratòria
• Esput carbonaci
• Cremades peribucals

Procediment d’Actuació

1. Protecció: Sortir de l’ambient tòxic, obrir finestres, etc.
2. Alertar i informar a CECOS per activació de CODITOX. Informar de:
   • Hora “0”
   • Mecanisme de producció: llocs tancats o oberts, etc.
   • Intoxicacions col·lectives (a partir de 4 afectats)
   • Dona embarassada
   • Nens <8 anys
   • Sospita de pacients crítics
   Valorar la necessitat d’altres recursos.
3. OXIGENOTERÀPIA al 100%: Mascareta d’alta concentració o Monagan a 15lx’.
4. Revaloració constant ABCD.
5. Monitorització de constants vitals: FC, FR, pulsiCOoxímetre (si és possible), TA.
6. SVA:
   • Valorar HIDROXICOBALAMINA (Cyanokyt)
   • Tractament simptomàtic: convulsions, broncoespasme, vòmits…
   • Valorar necessitat d’Oxigenoteràpia Hiperbàrica.