Introducció a la Lògica: Paradoxes, Raonaments i Fal·làcies

Les paradoxes i el sentit comú

Les paradoxes són enunciats que afirmen alguna cosa, però quan intentes decidir si són vertaders o falsos, generen un cercle viciós de contradiccions que va contra el nostre sentit comú.

Els raonaments: Deducció i inducció

Els raonaments són processos mitjançant els quals obtenim informació a partir d’una sèrie de dades. Tots els raonaments consten de dos components:

• Premisses: Conjunt d’enunciats que expressen les dades de partida.
• Conclusió: Enunciat final que presenta el resultat obtingut a partir de les premisses.

Els raonaments poden ser de dos tipus:

• La deducció: Es passa d’unes premisses generals a una conclusió menys general.
• La inducció: És un tipus de raonament en el qual s’arriba a una conclusió general a partir d’informacions menys generals que venen donades a les premisses.

Els raonaments no són pròpiament ni vertaders ni falsos, ja que no afirmen ni neguen res.

Les fal·làcies informals i els paranys argumentatius

L’estudi sistemàtic dels paranys argumentatius va començar amb Aristòtil ja al segle IV a.C. Aristòtil va constatar que, amb gran freqüència, aquestes persones recorrien a fal·làcies: raonaments que pretenien passar per vàlids quan en realitat amagaven algun element trampós. El que caracteritzava aquestes fal·làcies era el seu caràcter persuasiu.

Existeixen dos tipus de fal·làcies diferents:

• Formals: Estudiades per la lògica formal, deriven de l’incompliment d’alguna llei de deducció.
• Informals: Estudiades per la lògica informal, no depenen tant de l’estructura de l’argument, sinó que es relacionen amb qüestions centrades en el contingut concret dels enunciats.

Les fal·làcies informals més habituals són: ad verecundiam, ad hominem, ad populum, ad ignorantiam, ad baculum, generalització indeguda, falsa causa, semàntica i circular.

Repàs històric de la lògica

Va ser Aristòtil qui, al segle IV a.C., va posar les bases de la ciència lògica, tant formal com informal. El sil·logisme és un raonament deductiu format per tres enunciats: dues premisses i una conclusió. Al conjunt del sil·logisme apareixen tres termes: el major, el menor i el mitjà.

Els filòsofs estoics van continuar a la Grècia antiga els estudis de la lògica; ells van iniciar la lògica d’enunciats. Durant segles, la lògica es va limitar a desenvolupar les aportacions aristotèliques i estoiques; aquest desenvolupament s’anomena lògica tradicional. El gran avanç comença amb la contribució de matemàtics i lògics com Boole i Frege, amb els quals s’inicia la lògica simbòlica.

La lògica formal i les seves branques

La lògica formal s’ocupa de la validesa dels raonaments. Ho fa centrant-se només en el seu aspecte formal; la lògica determina quan una inferència està ben construïda, és a dir, quan l’estructura del raonament ens permet inferir la necessitat de la conclusió.

Hi ha diferents tipus de lògica formal:

• Lògica d’enunciats: Estudia la validesa formal dels raonaments tenint en compte únicament el valor de veritat de cada enunciat.
• Lògica de predicats: Analitza l’estructura interna dels enunciats.
• Lògica de classes: Considera que els enunciats són proposicions en les quals s’expressen llaços entre individus i classes.
• Lògica de relacions: Incorpora al seu llenguatge els elements, símbols i regles que calen per a expressar-ho.