Jacint Verdaguer: Vida i Obra del Poeta de la Renaixença

El conflicte i l'etapa a Barcelona

Al cap de dos anys, el 1895, fuig i s'instal·la a Barcelona en una casa particular. Els propietaris són els Duran, a qui Verdaguer va conèixer temps enrere perquè la filla va ser tractada amb exorcismes.

El bisbe li retira el permís de missa, fet que el porta a iniciar una campanya a la premsa titulada "En defensa pròpia". Finalment, li retornen el dret a dir missa.

Obra poètica de Verdaguer

Dins del seu vessant romàntic, destaquen dues obres principals. Mentre que la literatura castellana i francesa tenen poemes èpics, la catalana no s'havia escrit mai, ja que era de tradició oral.

• L'Atlàntida: Primera part del poema èpic (anomenada "xepi xepi").
• Canigó: Segona part del poema èpic (considerada "molt bo").

Concepte romàntic i poètica

El poema "Vora la mar" forma part dels poemes programàtics de la poètica verdagueriana.

L'obra mestre: Canigó

Canigó és un poema èpic romàntic situat entre les figures de Guifré i Tallaferro; es tracta de poesia narrativa.

Dins del poema de ficció, hi trobem personatges com Gentil, Griselda i Flordeneu.

L'estètica èpica i ideològica de l'obra ha dificultat la seva definició: uns l'han valorat com un gran poema patriòtic, altres com un poema cristià, i d'altres parlen de poema floral o de la natura. Aquesta diversitat d'interpretacions mostra que és una obra polièdrica.

Canigó es defineix com a poema èpic (poesia narrativa), però introdueix la lírica i la barreja amb l'èpica, ja que és un poema escrit durant el Romanticisme (moviment que es caracteritza per la barreja de gèneres). Com ho aconsegueix? Mitjançant la lírica de ficció i la narrativa historicollegendària.

Jacint Verdaguer: Vida i trajectòria

Verdaguer representa la unió entre la poesia popular i la poesia culta, sent el màxim exponent del poeta romàntic de la Renaixença.

Cronologia biogràfica

Neix a Folgueroles (Vic) el 1845 i mor el 1902 a Vallvidrera. Va estudiar al seminari de Vic des dels 10 anys fins als 25, quan acaba els estudis i l'ordenen sacerdot. Durant aquesta etapa, va començar a escriure poesia i va fundar amb els seus companys un grup de poetes anomenat la Font del Desmai.

La seva primera feina va ser en un poblet entre els anys 1871 i 1875, però va patir problemes de salut (mals de cap) i li van recomanar una feina de capellà a la Companyia Transatlàntica.

Escriu el seu primer poema èpic, "L'Atlàntida", obra que li permet guanyar els Jocs Florals. La companyia era propietat del marquès de Comillas, i Verdaguer s'instal·la a casa d'aquest com a sacerdot i almoiner (persona encarregada de donar almoina).

Gràcies a aquesta posició, va viatjar molt i va poder estiuejar al Pirineu. Tanmateix, el 1886 torna d'un viatge a Terra Santa amb una crisi espiritual. Sent la necessitat de purificació, entra en contacte amb exorcistes i es converteix en propagador d'aquesta activitat. Verdaguer arriba a comprar una finca per salvar una capella que després transforma en un nou lloc de culte.

Finalment, l'acusen de malversació de fons i l'envien a un santuari que, en realitat, funcionava com un manicomi.