Joan alcover

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,41 KB

J Alcover:Palma , 1854 - 1926.po e ta i assa g i sta.Participà n ls Jocs Florals d Bcn(1909);n ls conferències q ls intel·lectuals mallorqins a l'Ateneu Barcelonès(1904);n l Primer Congrés d l Llengua Cat(1906).En pocs anys esdevingué una d ls primeres figures d l poesia catalana,q laparició d Cap al tard(1909)confirmà .Va c orrespon dre a l Real Acadèmia Espanyola(1904),d l'Acadèmia d Bones Lletres d Bcn(1913)i d l'Institut d'Estudis Catalans(1916).Fou regidor municipal (1879)i diputat a corts pel partit liberal(1893).Miqel Costa i Llobera:Pollença , 1854 - Palma , 1922 . Va ser escriptor i eclesiàstic. D'una família aburgesada,fou deixeble d Pons i Gallarza. V a studiar dret a Bc n i Madrid .Publicà l primera poesia,La vall(1873),a l «Revista Balear»,i l 1875,escriví Lo pi d Formentor.El 1885 aparegué a Palma l seu 1º recull Poesies.S'ordena sacerdot l 1888.El 1897 publicà l seu 2º llibre,De l'agre d l terra.El 1903 fou nomenat membre corresponent d l Real Academia Española.El 1903 publicà Tradicions i fantasies.Presidí ls jocs florals d 1904,1906 i 1908.L seva conferència a l'Ateneu Barcelonès sobre L forma poètica(1904)assolí un gran èxit . El 1906 participà n l Primer Congrés Internacional d l Llengua Cat i publicà Horacianes.El 1907 donà una 2ª edició d Poesies,molt ampliada,i Visions d Palestina (1908).Fou membre corresponent d l'IEC(1918).M Costa representa,mb JA l'esperit daqella modalitat poètica q l crítica anomenà Escola Mallorquina.teoria stetica d joan alcover:podem perfilar l teoria stètica d JA a partir d ls cnsideracions següents sobre l seva obra:a)l teoria stèt d JA té uns orígens romàntics.JA sinteresa aviat x l tradició i pels mites populars.b)JA subordina lideal d bellesa a lideal d l comunicació sincera,mb l mira d centrada n lhome.c)JA afirma q l poeta ha d ser un especialista d lart,però sense deixar d ser home.d)JA rebutja ls postures radicals i basa l seu art n leqilibri i lharmonia entre lideal i realitat,l raó i l sentiment,espontaneïtat i l formalisme.e)tot i q admira l poètica d Maragall,x JA l proporció i lharmonia han d ser ls pilars duna obra dart.f)x JA l creació poètica comença mb l cntemplació,mb l capacitat d veure l misteri q samaga sota ls replecs d l vida humana.g)x JA l inspiració sha d sotmetre al procés delaboració formal.h)poètica d l sinceritat:JA recupera l seva llengua materna com a únic vehicle possible x a ell descriure poesia. tot això surt d l teoria d l humanizació d lart i d l reacció literària i altres.scola mallorqina:grosso modo podem definir l'EM com un corrent literari,poètic,q engloba lobre,n llengua cat, dls poetes mallorqins durant l principi dl sXX.Miq Costa i Llob i JA marqen profundamnt ls poetes d l'EM,q ls considera ls grans mestres lobra dls quals s impossible d superar.Això ls dóna cohesió,però també ls limita ls possibilitats i ls objectius.Tenen reacció antimodernista i coincideix temporal i stèticamnt mb l Noucentisme.L voluntat d perfecció formal,l nacionalisme tradicionalista i l recerca d leqilibri i d l cntenció emocional sn ls principals crctrstiqes deqests scriptors.D fet,s tracta duna stètica molt semblant a l noucentista,l qual cosa cncorda mb l fet q ls poetes mallorqins daqest moment mantenen unes relacions molt stretes mb ls dl Principat.EM i l Noucentisme:l Noucen s l resultat duna cnjuntura política i social q permet l colaboració dls poders polítics mb ls intelectuals catalanistes.Però l situació política d ls Balears s molt diferent d l catalana.aqí no s produeix l Lliga Regionalista,ni hi ha cap institució autonòmica cm l Mancomunitat.El principi dl sXX segueixen mb una situació crctrizada pel centralisme,pel provincianisme i x l cntinuïtat dl sucursalisme heretats dls segles anteriors.x tant,l Nouc i l'EM sn absolutamnt diferents ja q sn resultat d 2 cntextos q no tenen res n comú.Pels trets formals i temàtics,l poesia d Ferrà o d Forteza s poden posar perfectamnt al costat d l d Carner o d Liost.

Entradas relacionadas: