Joan català

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,65 KB

 

fonema: s labtraccio del so,esa dir,la realitzacio ideals dun so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.,cada so qe som capaços d pronunciar sonomenen fonemas,cat: 33fonemes,sarticulen en 43 sons.// 26 lletres o grafies. Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge,- un signe gràfic per designar un o més sons. El conjunt de lletres usades en una llengua formen el seu /

silaba: es un so o un grup d sons duna paraula qe diem en un sol cop d veu.tenen un to, intensitat o durada determinada, poden ser lliures o obertes cuan acaveb en vocal, i travades o tancades quan acaben en consonant. Tambe poden ser toniques o atones.-1 silaba,monosilabas, bisilabas,trisilabas,polisilabas.-acada vocal li corespon una silaba-digrafs(grup de dues lletres emprades pr representar un unic fonema en lortografia duna determinada llengua.-rr,ss,tx,ix,tg-ll,ny,gu,qu no espoden separar.-diftong(dues vocals dintre una mateixa silaba.sempre una dles dos aderser U.I)/ si les vocals stan separades fremn un hiat/ decreixents: sila combinacio d vocals acaba amb i,u( vocal+iu)estiu/ creixents: si acaba en vocal forta(a,e,o): IU+vocal.:llengua/ triftong:guaita,déieu./// ortologia:disciplina qe tracta dla pronunciacio correcta duna llengua.(norms generals dl catala(respectar les oclusives sordes al final d paraula encara qela següent comenci en vocal/cal fer elisions vocàliques quan es troben una vocal frta i una neutra/cal fer la distincio entre les sibilants sordes iles sonores/cal marcar el shiats dl sgrups(ia-ie-io)qe en castella son diftong/tenir en compte els sons del catala qeno existeixin en castella./Ortografia vocals A-E: la vcal neutre final en ls noms i adjectius masculins sacostumen a escriure amb e/ilu mateix amb femenins i a/ HI ha noms i adjectius acabats en-a, els qe tene les trminacions en-arca-ista-cida-ma-ta/nom si adjectius femenins acabats en E- els dls terminacions en -aire-ble-me-ne-re/ tots els plurals qe en singular acaben en -e-a, es fan: -es: banyeres/als verbs àtons frmats per vocal neutra+consonant.: sempre secriuen en E: canten,tòrcer,cambiém/la vocal neutra final dels infinitius dla segona conguacio sescriu en E: perdre,viure/les frmes del imperatiu en E: omple,corre,obre/amb A: estava,estudiava,anava)./Accents( accent obert cap ala A) i tancat ala (iu)- la e.o poden dur ales dos bandes): segons laccent hem d divir els mots en dos tipus:simple.compostos/simple una vocal tonica-compostos:dos vocals tonqies./ simples:monislabs-polisilabs(agudes( tonica la ultima silaba tonica( sacentua paraula acabada en vocal pura-en vocal pura +s-acaban en -en-in)/ plana:penultima(acabada en semivocal-acabada en consonant+consonant-acabada en consonant./esdrúixoles,antepenultima(familia.cinecia: saccentuen totes.// mots compostos( respecten tots els accents dl sseus mots simples.// dieresi: pr indicar qes pronuncia la u dels grups gue que gui qui- i pr indicar qe sempr es pura/ indica qe la I sempre es pura, i pr indicar qeno fa diftong.-les qe acaben en itat,itzar.// estalvi dieresi: FCigulada;futur,condioconal,infintiu.gerundi)-isme-iasta-paraules compostes-provene dl llati classic.//apostrof:davant de els qe portarien: EL-LA-DE)- no en poren qeuan el sparaules començen per U-I.-davant de H cuan i auna vocal si-cuan la H es pronucnia no sen fica.-tampoc enm prota cuan davant i aun diftong creixent.// Guionet:numerals-repeticions, en alguens expressions-punts cardinals.//Les vocals : pures(forta)-tonica-atona.:nucli dela silaba.(son totes les A,E,O.(TOT AXO EN CADA SILABA)-les I-U son pures nomes cuan son tonikes-cuan ia consonant+u-i. Ex: ri.e.ra--su.a.ré./i.u mes consonat al inici de mot. Ex: unitat,indià.(primitiva-derivada/ paraules del llati clasic//// les vocal impures(febles)no fan d nucli,sino de complement. Nome spoden ser I-U. U son quan : vocal pura+i.u+vocal pura: noia//i+vocal pura a inic de mot. Ex: iogurt// qua que qui quo,gua,gue,guo: pas-qua-va-gues.

Entradas relacionadas: