Joan F. Mira i Quim Monzó: Anàlisi de la literatura catalana

L'obra assagística de Joan F. Mira

L'activitat literària més destacada de l'autor són les obres assagístiques en les quals reflexiona sobre la nostra realitat contemporània. Són reflexions polítiques sobre temes com el nacionalisme, la relació cultura-poder i la importància de les llengües amb la finalitat de crear una «consciència col·lectiva».

Obres destacades

• Crítica de la nació pura (1984): analitza el nacionalisme des d'una perspectiva antropològica i social.
• Sobre la nació dels valencians: planteja els seus pensaments sobre la qüestió nacional del País Valencià.
• Cultures, llengües, nacions i Sobre ídols i tribus: reflexiona sobre la identitat com a base per a la nació i element fonamental de la política moderna.

Totes elles tenen un valor afegit a l'aportació intel·lectual: l'estil captivador de l'autor. Com a gran narrador i excel·lent columnista, ha col·laborat amb la revista El Temps i diaris com El País o l'Avui. Les seves opinions, assaigs en miniatura, naixen d'un sentiment personal i del compromís que, com a intel·lectual, té amb la seva societat.

Finalment, podem dir que Mira és un escriptor plenament arrelat al país, que observa la societat valenciana amb una mirada crítica i madura, enriquida per l'experiència personal, per la lectura dels clàssics i per la seua dedicació a l'escriptura. Tot això ha modelat en ell una prosa precisa i ordenada.

La narrativa irònica de Quim Monzó

Quim Monzó és un escriptor que observa la societat contemporània i els seus llenguatges, i té la capacitat de fer-los servir en els seus relats. Utilitza l'humor i la paradoxa, i sempre ha mostrat el seu desengany i un sentiment de fracàs enfront de la societat. Amb el seu gran nivell de coneixements, ha creat una imatge d'home intel·ligent, independent i provocatiu.

Temàtica i estil

La seua narrativa va des de la solitud existencial fins a la reflexió irònica sobre l'escriptura, on els seus personatges s'interroguen contínuament sobre el sentit de les coses. La temàtica central són els tòpics i les mentides que envolten tots els aspectes de la vida quotidiana, com per exemple, l'alienació de la vida en parella.

Quim Monzó descriu el seu procés d'escriptura com un procés d'improvisació sense pla previ, encara que els seus contes solen tindre una estructura d'idea central i sorpresa final. La seua naturalitat a l'hora d'utilitzar el llenguatge es deu a la lliçó que ha pres de dos mestres: Jorge Luis Borges, amb l'economia del llenguatge, i Josep Pla, amb el rebuig de la paraula supèrflua.