Joan Garí maragall

La fi del Serrallonga-Aquest home ha sigut tota la seva vida un bandoler i s’està confesant. Comença a recordar tot el que ha fet al llarg de la seva vida per lliurar la seva anima, pero  no s’empenedeix. Joan Sala, conegut com Serrallonga era cap d’una colla de bandolers que van actuar a principis del Segle XVII per tota Cataluña, i el seu valor i la seva fama que va adquirir en el poble el van convertir en un personatge mític i admirat, per aquestes raons d’aqest personatge es van fer cançons, llegendes, dances. Essencialemnt en Serrallonga es justicie que actua pel seu compte davant de la gran diferencia social, es a dir , robava  als rics per donar-ho als pobres. El poema de Maragall ens situa al momnt final de la seva vida, quan es troba pres a punt de ser ajusticiat i fa una repasada davant del confesor  del set pecats capitals. Maragall no ens situa ni l’espai físic per enmarcar el dialeg entre els dos personatges8 Confesor i bandoler). De la mateixa manera que va fer en el compte Arnau confereix, en aquesta darrera composició de visions, un carácter dramatic per que ha escrit de forma dialogada i s’assembla a una obra de teatre. Els set pecats: l’orgull: maragal l’utilitza per a donar-li un valor ambivalent ja que l’orgull es negatiu, pero Serrallonga quan diu que ve un rei  i no vol veure a ningú opte un orgull que es mereix en valor vital que marca la força de l’individualisme del protagonista. Aquest orgull li permet anar en contra de les forces centralistes de la monarquia espanyola que moltes vegades fan falces acusacions per ejecutar venjances en altre gent.La ira: es un pecat amb moltes connotacions negatives per l’agresivitat que adopta, en aquests versos adopta un significat positiu on s’hi destaca el vessant vitalista del personatge(el mal que provoca als altres li produeix plaer i el fa viure mes intensament.La enveja en l’ultim verset diu que estara per damunt de tothom, pero governara tot sol: es la solitud. L’avarícia no es tracta de la avarícia típica de la literatura que nomes pensa en acumular riqueses,sinó,que ell, gaudeix de veure que els altres no tenen allo que ell te. Per tant, es posa de relleu, un altre vegada, de carácter vitalista del personatge.Peresa,gola,luxúria:aquest son el pecats d’un home mes aposentat i no tnt vital. En aquest apartat Maragall ens presenta un personatge mes sensual, molt espontani, pero sempre dirigit per la força de l’instint i per l’abús d’indivindualitat Amor: la Joana era la darrera companya que va tenir i que va estimar i per tant, es resisteix a reconeixer que fos pecat aquesta relació, tot i que, el seu confesor, el portaveu de la moral social vigent, li recorda que a sigut un amor desordenat i il.Icit fora de l’església. En l’ultim paragraf, en Serrallonga s’empenedeix. L’amor, que sent per la Juana, es un dels trets que humanitza mes al nostre personatge, ja que, tots els pecats, en dibuixen una personalitat molt forta, orgullosa i un superhome a l’estil Nietze.Epíleg: Després de l’absolució, els vers finals tornen a posar de relleu el carácter vitalista d’en Serrallonga ja que ,el Bandoler, no vol ser mort fins que digui les paraules de la resurrecció de la carn. No obstant en aquest cos, ha hagut el perdo.

Els Adéus: introducció : Escrit el 1896, el poema reetrata el moment en que els vaixells parteixen i la gent els acomiada del port. Posteriorment, se centra en el personatge de Caim, que opta per la solució cruenta, bel.Lica, sense fer cas a la seva dona, que li aconsella una solució pacifica.Maragall es mostra esceptic respecte al final que pugui tenir la guerra. Estructura: Senyals d’adéu(vv1-6) la primera part del poema presenta la gent que des del port diu adéu als que marxen amb vaixell cap a la guerra d’independencia de Cuba i, per conseqüència, amb la perdua de les darreres colonies espanyoles. Hi ha dues imatges premonitories de la desfeta: d’una banda, les cobertes dels vaixells van massa carregades(v.4) d’altra banda, les onades cap on es dirigien els vaixells llueixen “retorcent-se bramades” (v.6) Marxa no fent cabal (vv7-18) La segona part del poema repren els gests de comiat i retorna al moment en que es produiren els primers adéus: “Quants adéus des aquell adéu primer” (v.7). El personatge que Maragall tria per tal de representar l’adéu primer es Caim, que partí precisament “havent fet la mort”(v.8). Es tracta d’una referencia clara al personatge bíblic que, segons la narració del Genesi, fou primer fill d’Adam i Eva ; es dedica a l’agricultura, i per enveja mata el seu germa pastor Abel, essent condemnat a errar per tota la vida. Maragall se serveix d’aquest personatge per simbolitzar l’odi fratern,l’enveja i, en el poema, Caim representa aquell que opta per la solució cruenta del conflicte,es a dir, la solució bel.Lica.(vv9-12) La muller es justament la que representa l’actitud contraria, es a dir,la des que opten per una solució pacifica,assenyada, i que desaconsellen la perllongacio del conflicte bel.Lic(v13) Pero la seva advertencia es vana.Caim te la cara “girada vers la posta”( direcció América) (v.15) De fet l’única resposta es l’expressió de Caim, que essent “adusta i fatal” (v.14) actua també coma elemnt premonitori de la fi que espera als que parteixen.