Joan Maragall: Vida, Obra i Anàlisi de Visions i Cants

Joan Maragall: Vida i Context del Modernisme

Joan Maragall (1860-1911) va ser un poeta i escriptor català que provenia d’una família burgesa dedicada al tèxtil. Va ser un dels representants més importants del modernisme regeneracionista català. Tenia influències de Goethe i va defensar el vitalisme de Nietzsche. Amb la seva teoria de la paraula viva, defensava l'espontaneïtat i l'individualisme.

Maragall és un dels principals promotors del modernisme (1892-1911), un moviment cultural, literari i artístic que neix pels volts dels anys 90 i que tracta de modernitzar i europeïtzar la cultura i la literatura. Durant l’època del modernisme, a Europa comença la industrialització, mentre que a Espanya, durant el segle XIX, es viu una decadència a causa, sobretot, de la pèrdua de les colònies i les guerres carlines. Per altra banda, a Catalunya neix el catalanisme polític en una època convulsa a causa d'atemptats anarquistes (Setmana Tràgica, 1909) o del pistolerisme de la patronal.

Anàlisi de l'obra: Visions i Cants

Al 1900 es va publicar Visions i Cants, un llibre dividit en tres parts:

• Visions: 5 mites nacionals que miren cap al passat.
• Intermezzo: 14 poemes que parlen del present.
• Cants: 6 cants que parlen del futur.

El poema "A Muntanya"

L'obra A Muntanya és un poema situat a l'Intermezzo que parla de com el jo poètic contempla tant la tempesta com la gent que se la mira. El poeta és aquell ésser que veu i comprèn més que ningú el secret de la natura; per això, la gent no sent la tremolor ni la ventada huracanada de la tempesta, en canvi, el poeta sí.

Estructura i mètrica

El poema està compost per quatre estrofes: tres quartets i un sextet. Pel que fa a l'anàlisi de mètrica i rima, podem veure que tot el poema està compost per versos decasíl·labs amb una rima assonant i encreuada (abab). En el sextet, només els parells tenen rima assonant.

Quant a l'estructura interna, es pot veure que:

• Primera estrofa: Se situa el lector a una muralla, des d'on veu la serralada i observa la tempesta.
• Segona estrofa: Esmenta que la tempesta és sorollosa, però per a la gent que la veu a la distància és silenciosa.
• Tercera estrofa: Descriu les característiques de la tempesta.
• Quarta estrofa: Reprèn el tema central i la reacció del poble, que és molt passiva.

Recursos literaris

• Al·literació: Repetició de sons (s, r, p) per simular el vent, la pluja i el soroll.
• Antítesi: El soroll de la tempesta davant l'espectacle silenciós de la gent i el poble.
• Hipèrbole: Quan la gent hi va a badar: "amb ull ja quasi incommovible".
• Exclamació: Ús de recursos expressius per emfatitzar el sentiment.