John Stuart Mill i Friedrich Nietzsche: Filosofia Comparada

John Stuart Mill: L'Utilitarisme

Context: John Stuart Mill s’emmarca dins del liberalisme clàssic, hereu del contractualisme de Hobbes i Locke. Hobbes defensava un govern fort per garantir la seguretat, mentre que Locke afirmava que l’Estat ha de protegir els drets naturals (llibertat, propietat i integritat). Mill recull especialment la idea lockeana de la llibertat individual i la defensa dels drets, incloent el sufragi femení.

Principi utilitarista

L’utilitarisme afirma que una acció és bona si produeix la màxima felicitat per al màxim nombre de persones. La felicitat consisteix en el plaer i l’absència de dolor; per això, és una ètica hedonista, eudemonista i teleològica, ja que jutja les accions segons les seves conseqüències.

Influència de Bentham i aportació de Mill

Bentham és l’iniciador de l’utilitarisme i defensa que els plaers es poden mesurar objectivament mitjançant el càlcul hedonista. Mill critica Bentham perquè no tots els plaers tenen el mateix valor. Distingeix entre:

• Plaers inferiors: relacionats amb el cos i la satisfacció immediata.
• Plaers superiors: relacionats amb l’intel·lecte, la cultura, l’art i la moral.

Concepció de la felicitat i moralitat

Davant l'objecció de la “moral de porcs”, Mill respon que la felicitat humana autèntica es troba en els plaers superiors. L’utilitarisme no és egoista, ja que busca la felicitat general. A més, Mill distingeix entre l'utilitarisme de l'acte (Bentham) i l'utilitarisme de la norma (Mill), que defensa seguir regles generals útils per al benestar social.

Friedrich Nietzsche: Vitalisme i Filosofia del Martell

Context i idea general: Friedrich Nietzsche forma part del vitalisme i critica la cultura occidental perquè nega la vida. Proposa substituir els valors tradicionals per altres que l’afirmin. És considerat un filòsof de la sospita perquè qüestiona la veritat, la moral i la raó.

Coneixement, veritat i realitat

Nietzsche defensa que la realitat és la vida, que és canviant i no es pot reduir a conceptes. Pren com a model la tragèdia grega (apol·lini i dionisíac). Critica la metafísica tradicional per dividir la realitat en dos mons; per a ell, només existeix el món real, que és un esdevenir constant.

La genealogia de la moral

Nietzsche analitza l'origen dels valors:

• Moral del senyor: pròpia dels forts, afirma la vida.
• Moral de l’esclau: pròpia dels dèbils, nega la vida.

Amb el cristianisme es produeix una transvaloració on els valors dels dèbils passen a ser considerats bons.

Mort de Déu, nihilisme i el Superhome

La “mort de Déu” significa la pèrdua de valors absoluts, provocant el nihilisme. El Superhome és qui supera aquest nihilisme creant els seus propis valors a través de tres fases: camell, lleó i nen. Aquest procés es basa en la voluntat de poder (força de superació) i l'etern retorn, que implica l'amor fati o estimar el propi destí.