Jordi de Sant Jordi: Anàlisi del Poema 'Presoner'

Enviado por Comunidad Wikiteka y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,72 KB

Tingué el càrrec de cambrer reial i fruí de la protecció d'Alfons el Magnànim. Entrà a Nàpols quan fou ocupada per Francesco Sforza, i fou fet presoner. Durant aquesta captivitat escrigué el poema "Presoner", on plasma les seves angoixes i el seu enyorament per la vida sumptuosa i cortesana i la seva confiança en una prompta alliberació per part del rei.

Estructura Mètrica i Rima del Poema

Pel que fa a l'estructura mètrica del poema, cal dir que consta de cinc octaves de versos decasíl·labs. La tornada és de quatre versos (quartet) amb esquema mètric ABAB. La rima de l'obra s'anomena cadenoencadenada ja que l'esquema mètric és ABAB CDCD.

Personatges, Temps i Espai a 'Presoner'

Pel que fa als personatges, al llarg del poema n'apareixen dos de principals: el propi Jordi de Sant Jordi, que parla de si mateix, i el seu Rei, que és l'altre personatge evocat.
Quant al temps, l'autor compara els béns i riqueses del passat amb la misèria que li aporta el present.
Pel que fa a l'espai, el poema succeeix a la presó on Jordi de Sant Jordi estava retingut.

El punt de vista és en primera persona del singular durant tot el poema.

Anàlisi de les Estrofes

Primera Estrofa: El protagonista ens parla del seu captiveri a la presó i de la seva soledat.
Segona Estrofa: Ens parla de què en temps passats res el feia feliç i que ara, a causa de la seva mala fortuna, fins i tot, el que li produeix tristesa aconsegueix fer-lo feliç. Mostra la seva despreocupació davant el fet que la fortuna l'hagi fet arribar fins aquesta situació ja que considera que igual que tots els homes que l'acompanyen, té els deures fets.
Tercera Estrofa: Fa una valoració de la seva feina i creu que ha obrat com calia, servint lleialment el senyor amb l'habilitat de les armes i amb tot l'esforç.
Quarta Estrofa: Fa referència a què res es pot comparar amb el captiveri que està sofrint per culpa de Sforza (un cavaller mercenari, que lluità a sou, en la guerra per la conquesta del regne de Nàpols), ja que l’ha fet presoner de guerra. S'ha de tenir present que era pràctica habitual a la guerra del segle XV no matar els enemics, sinó fer-los presoners per tal de poder demanar un elavat rescat al rei o al senyor del qual depenien els presoners.
Cinquena Estrofa: Ens explica l’esperança que té amb Déu i el seu rei, ja que n’és un dels seus vassalls.
Tornada: Fa una mena de prec cap al rei per tal de que es recordi dels presoners i els ajudi a ser alliberats.

Recursos Literaris

Quiasme i Antítesi