Josep Carner: El Príncep dels Poetes i el Noucentisme

Josep Carner i l'evolució de la poesia noucentista

Josep Carner: l'obra de J.C. (1884-1970) és una de les aportacions més importants al moviment noucentista. La contribució de la poesia a la possible materialització d'una Catalunya ideal és bàsica. El poeta no és un ideòleg ni un polític, però té un paper rellevant en el foment d'un cert estat d'ànim i d'unes veritats imaginatives que ajudin a construir un país que cregui en les seves possibilitats com a col·lectiu. La seva activitat poètica consistia a treballar intensament per la dignificació de la llengua catalana. Josep Carner crea un llenguatge noble, refinat, cada vegada més irònic, que busca la precisió i l'exactitud, allunyat de la literatura modernista.

A l'obra Els fruits saborosos (1906) s'estableix una concepció poètica que té un gran ressò en els àmbits literaris i que s'identifica amb el projecte polític i cultural noucentista. Sota el pretext doble dels diferents fruits i d'una reflexió sobre el pas del temps, es reforça la valoració d'un conjunt d'elements morals que podrien sintonitzar amb la mentalitat de la burgesia. Auques i ventalls (1914) és una obra que podem considerar l'expressió més rica i diversa de la poesia noucentista. L'obra ens ofereix tot allò que el poeta ha après al llarg de la seva primera època artística, representant un classicisme mediterrani on demostra una extraordinària riquesa de temes, formes i tonalitats.

En La paraula en el vent (1914) mostra un canvi d'estil en el tractament de la temàtica amorosa. Hi ha una implicació més intensa del poeta, la interiorització de l'experiència dolorosa d'estimar. La poesia de Carner guanya un to més meditatiu (la influència dels romàntics anglesos és important) i l'acceptació decidida d'algunes tècniques simbolistes que enriquiran les possibilitats de la veu lírica. En El cor quiet es produeix un canvi important en la poesia de Carner: els poemes van presidits per una atmosfera plena d'incerteses i d'angoixes, allunyada de les idealitzacions.

A partir d'ara, la seva poesia expressa dues tendències:

• La influència postsimbolista: té la seva fita més assenyalada en la publicació de Nabí (1941), l'obra poètica més important de la seva producció, que aboca una reflexió sobre la condició humana i la vivència religiosa.
• L'adaptació del simbolisme: present en llibres com La primavera al poblet (1935).