Josep M. Benet i Jornet: Teatre i Audiovisual en Català

Josep Maria Benet i Jornet: obra teatral i relació amb el món audiovisual

Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940) és dramaturg, guionista i un dels escriptors que han marcat de manera més decisiva la ficció dramàtica contemporània a Catalunya. Pertany a l'actiu moviment del Teatre Independent dels anys seixanta, base de l'evolució de l'escena catalana actual.

Benet i Jornet tracta la problemàtica d'aquella generació que va viure la postguerra i les seues limitacions, que van veure la seua vida escapçada, i denuncia l'actitud d'aquells que, una vegada van aconseguir el benestar econòmic i una posició social, es van oblidar de les penúries que havien passat. Les seues primeres obres són de base realista i, després, evoluciona cap a una dramatúrgia més personal. Malgrat les innovacions constants d'un procés caracteritzat per l'experimentació permanent, tota la seua producció manté un punt en comú: la reflexió sobre l'individu i la societat que l'envolta.

Obra teatral

Les primeres obres en català de la dècada dels seixanta presenten una realitat immediata. Tanmateix, la base realista del teatre de l'autor es veu progressivament reformulada a través de l'experimentació formal:

• Marc i Jofre o els alquimistes de la fortuna (1966-1968): es produeix una ruptura amb els textos anteriors, ja que es formula una nova proposta formal que incorpora elements de diferents gèneres de consum, com ara els tebeos, les novel·les de capa i espasa o el cinema.
• La desaparició de Wendy (1973): la investigació sobre les possibilitats dels recursos teatrals continua durant la dècada dels setanta, i el món de la infantesa i el de la postguerra adquireixen una dimensió mítica.
• Revolta de bruixes (1977): adopta un to simbòlic.
• Supertot (1975): cultiva també el teatre infantil.

Relació amb el món audiovisual

Avui és conegut per ser guionista i creador de sèries televisives en català de gran audiència, com Poble Nou, Rosa, Nissaga de Poder, Laberint d'ombres, Ventdelplà i El cor de la ciutat.

Poble Nou (1994) va ser la primera telenovel·la en català i tot un fenomen social digne d'estudi. La base eren dos temes clàssics: el canvi de fortuna d'una família i la contraposició entre el vell i el nou. En la sèrie s'intentaven transmetre valors tolerants a través de la història dels personatges.