Josep Maria de Sagarra i la poesia de la postguerra
Clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,24 KB
Josep Maria de Sagarra:
formava part de la petita aristocràcia barcelonina. Interès per la natura. Pròxim al modernisme vitalista. Proximitat a la cançó popular. Poesies extenses amb elements descriptius i d’agudesa. Obra poètica:
- Lírica: Cançons d’abril i de novembre, Cançons de rem i de vela i Cançons de totes les hores.
- Satírica: Cançons de taverna i d’oblit.
- Èpica: El comte Arnau i El Poema de Nadal.
La poesia de la postguerra i la contemporània
1. La societat i l’art a Europa al segle XX
Va ser un període de crisis constants i canvis molt ràpids. El simbolisme francès va marcar la poesia fins a mitjan segle XIX pel que fa a temes i formes perquè abans la poesia universal s’havia mogut per tendències cícliques: el postsimbolisme, les avantguardes i la poesia pura. Els principals autors van ser Paul Celan, Dylan Thomas, Jack Kerouac i Allen Ginsberg.
En l’àmbit polític van sorgir moviments socials revolucionaris i moviments artístics innovadors; hi havia règims totalitaris, la segona guerra mundial, règims prosoviètics, descolonització, polarització de l’URSS i els EUA, societat de consum, conflicte araboisraelià, nou ordre mundial.
2. La política cultural durant la Segona República
Època singular. Progressiva catalanització de l’ensenyament bàsic i la conversió de la Universitat de Barcelona en Universitat Autònoma. També va ser una època de ressorgiment de diaris i revistes en català i noves editorials i premis literaris. El camí de la normalització cultural es va veure molt condicionat durant el període bèl·lic en la que sorgiren iniciatives específiques.
3. La postguerra
que van anar tornant a Catalunya. Van tornar al final de la guerra i van formar de l’exili interior.Amèrica. Allà es van aproximar els cercles econòmics catalans i van editar llibres i publicar revistes finsd’altres van anar a camps de concentració. Va començar la 2aGM i França no era segur i van marxar ala desaparició de la intel·lectualitat catalana i l’aïllament internacional. Algunes persones foren acollides i
3.1 L’exili
a l’entrar les tropes franceses a Barcelona es va produir una fugida massiva al nord. Va suposar la desaparició de la intel·lectualitat catalana i l’aïllament internacional. Algunes persones foren acollides i d’altres van anar a camps de concentració. Va començar la 2aGM i França no era segur i van marxar a Amèrica. Allà es van aproximar els cercles econòmics catalans i van editar llibres i publicar revistes fins que van anar tornant a Catalunya. Van tornar al final de la guerra i van formar de l’exili interior.
3.2 Del règim franquista al desbloqueig internacional:
període de pèrdua de la memòria col·lectiva. El català va ser proscrit de la vida pública i relegat a edicions especials. El primer llibre ordinari en català no va ser editat fins el 1946. Als 50 alguns països van reprendre les relacions diplomàtiques amb Espanya. Retruc dels primers esforços editorials en català, el renaixement d’editorials i la recuperació dels premis literaris.